divendres, 23 d’abril de 2010

NOVES OPORTUNITATS


Parlava fa un temps amb un gran amic sobre les segones oportunitats a la vida. Xerràvem d'un reality show que pretenia oferir als seus participants, antics concursants d'edicions anteriors, una segona oportunitat que sovint la vida no et dóna.

Avui volia parlar d'això, de les noves oportunitats, de les esperances que arriben quan et trobes perdut en un fosc túnel, de les mans que t'agafen de la solapa per rescatar-te quan estàs rendit dins l'aigua estancada del pou.

Sovint, quan menys ho esperes, quan has ja entablat amistat amb les aranyes de la foscor, amb fantasmes del passat i sense ambicions futures, amb aquella casa mai construida i aquell fill mai nat, apareix alguna cosa, alguna persona capaç de regalar-te un somriure i fer-te veure més enllà del avui, matan fòbies i posant sucre a les ferides.

De vegades acabem vençuts i sembla impossible poder renéixer i agafar el vol de nou, tornar a confiar, tornar a saber estimar, tornar a guardar la por sota el calaix i treure la pols als sentiments i a la rialla aquella que sabem que sota la llum del sol de tarda ens fa especials. Però mai toca perdre l'esperança, sempre hi ha alguna persona que en algún racó del món ens busca per matar la por plegats, per somriure a un nou matí, per fer callar als missatgers de l'apocalípsis.

Noves oportunitats arriben, sempre arriben, per il·luminar el camí i deixar escapar un somriure sentint aquesta escalfor de salvació al pit.

"Cuando las sombras se alarguen, y te toquen con sus manos recuerda que siempre hay alguien, alguien, que te anda buscando para pintar el futuro, ya ves, alguien como tú con quien compartir el vuelo, y emborracharte de luz"

(Regalo para un primer cumpleaños; Acuérdate de vivir; Ismael Serrano)

diumenge, 18 d’abril de 2010

ACUÉRDATE DE VIVIR

Ahir després d'un dia llarg i durillo vaig tenir el plaer d'anar a comprar-me el nou disc d'Ismael Serrano. Feia ja mesos que havia anat seguint la gestació d’aquest treball i per fi he pogut tenir-lo entre les mans, celebrant aquest senzill ritual que cada molt temps es presenta l’oportunitat de fer.
El títol és “Acuérdate de vivir”, i així explica ell mateix el motiu i el signficat del mateix “A veces olvidamos lo qué es vivir. Sobrevivimos, qué no es poco, pero apenas reparamos en las pequeñas cosas, apenas hacemos balance, apenas tomamos el tiempo que merece perseguir ciertos sueños. Asumimos que la realidad es inalterable, que no tenemos capacidad para cambiarla y nos olvidamos de vivir. Memento vivere era una vieja leyenda tallada en algunos relojes de sol.”.
Amb aquestes poquetes hores podria dir que les lletres potser són de les millors poesies que ha escrit, sent un disc conjugació de desamor, reivindicació però sempre amb la llum de l’esperança traient el nas per darrere les cortines.
Aquí us deixo el seu primer single, que parla de l’atur, aquesta paraula que a Espanya és el pa que ens alimenta les oïdes cada dia.

Podría ser
.