Avui us deixo un poema que mescla el carnaval i la seva gresca amb les ganes de revolució que cremen aquests dies, a tot al món i especialment a Espanya on la crisi, la corrupció, el govern de dretes (i la seva reforma laboral com a última gran obra) i la pervivència del llegat franquista en la justícia condemnen l'esperança de la gent. Avui escric en català, una demanda d'algunes persones, però per tots aquells amics de fora de Catalunya tradueixo també el poema! Abraçades i força!!
Hoy os dejo un poema que mezcla el carnaval y su fiesta con las ganas de revolución que queman estos días, a todo en el mundo y especialmente en España donde la crisis, la corrupción, el gobierno de derechas (y su reforma laboral como última gran obra) y la pervivencia del legado franquista en la justicia condenan la esperanza de la gente. Hoy escribo en catalán, una demanda de algunas personas, pero por todos aquellos amigos de fuera de Cataluña traduzco también el poema! Abrazos y fuerza!!
Avui és carnaval
i hi ha qui diu que tot s'hi val.
Disfressat de peix buscaré
entre algues i coralls
el tresor de la teva bellesa,
el gust sota la teva roba.
El pecat de la passió
serà avui la meva obsessió,
acariciant les teves cames
somiarem saltar la tanca
i notarem la revolució
a flor de pell, sobre el pit.
Reclamarem el futur,
aquell que ens han robat
i ho farem amb clavells,
mai podran robar-nos la paraula.
La dignitat és nostra,
també el poder de decidir.
Dóna'm la mà, tenim l'amor
i convertirem la ràbia en somnis,
amb vestits de flors
prendrem el carrer fins ara gris
per pintar-lo de colors,
l'asfalt es tornarà porpra.
Tanca els ulls
i entre tanta disfressa
imagina la victòria:
la veritat dalt del faristol,
la terra per qui la treballa i
la corrupció tancada a la presó.
----
Hoy es carnaval
y hay quin dice que todo vale.
Disfrazado de pez buscaré
entre algas y corales
el tesoro de tu belleza,
el gusto bajo tu ropa.
El pecado de la pasión
será hoy mi obsesión,
acariciando tus piernas
soñaremos saltar el muro
y notaremos la revolución
a flor de piel, sobre el pecho.
Reclamaremos futuro,
aquel que nos han robado
y lo haremos con claveles,
nunca podran robarnos la palabra.
La dignidad es nuestra,
también el poder de decidir.
Dame tu mano, tenemos el amor
y convertiremos la rabia en sueños,
con vestidos de flores
tomaremos la calle hasta ahora gris
para pintarla de colores,
el asfalto se volverá purpura.
Cierra los ojos
y entre tanto disfraz
imagina la victoria:
la verdad en el atril,
la tierra para quien la trabaja y
la corrupción encerrada en la prisión.
17 y 18 de febrero de 2011