Hi HA DIES EN QUE SE'T NEGUEN ELS SOMRIURES; HI DIES EN QUE TOTES AQUELLES COSES PER LES QUALS HAS LLUITAT AMB LA TEVA SUOR SEMBLEN NO HAVER TINGUT CAP RECOMPENSA PALPABLE AMB LA TEVA MÀ; HI HA DIES EN QUE T'ADONES DE QUE QUI T'HA D'AJUDAR A CAMINAR, O DE FET, QUI T'HA FET CAMINAR, NO SAP DEL TOT BÉ QUI ETS, QUE NO CONEIX LA TEVA FORMA DE FER O LA TEVA MANERA DE SENTIR...
HI HA DIES EN QUE LES CIRCUMSTÀNCIES ET FAN SENTIR MOLT I MOLT SOL. MOMENTS EN QUE ET PREGUNTES SI ESTAR SEMPRE ACOMPANYAT DE GENT QUE APREN A CONEIXER RES DE LA TEVA FORMA DE SER NO ÉS ESTAR SOL REALMENT... ÉS EN AQUESTS MOMENTS EN QUE EL MÓN SEMBLA UN LLOC SOTERRANI, INFERIOR A TOT EL VISCUT ANTERIORMENT. TOT ES TORNA FOSC I LLAVORS NOMÉS LES LLÀGRIMES SEMBLEN VOLER SER LES TEVES FIDELS COMPANYES: ET BUSQUEN, S'APROPEN A TU I ES DEIXEN ANAR BEN AFERRADES A LES TEVES GALTES.
ET PREGUNTES MOLTES COSES. NO ENTENS ELS VALORS DE GAIRES ELEMENTS PRE-ESTABLERTS DES DE QUE NEIXEM I TOT AGAFA UN CAIRE TRIST, EL MÓN S'APAGA SOTA UN GRIS GENERAL.
PERÒ ES SIUPOSA QUE CAL SEGUIR LLUITANT, QUE CAL SEGUIR TIRANT ENDEVANT EL CARRO AMB ESFORÇ I LLUITA. CALDRÀ RECOLLIR FORÇA D'ON SIGUI PER SEGUIR LLUITANT I OBLIDAR-SE DELS JUDICIS DELS DEMES, SENT COM SEMPRE, GUERRES EN LA NOSTRA SOLITUD.
1 comentari:
Aish...quantes vegades no hauré sentit això mateix! Tens tota la raó: Hi ha dies... de fet molts, massa. Però també hi ha dies molt especials, dies que voldries que mai no acabéssin, que queden ben gravats a la memòria...dies en què no te'n vas a dormir perquè no vols que acabin mai. Un d'aquests dies memorables ha estat avui (de fet, ahir). Ningú podia espatllar-me'l, i el record que m'emporto res no el podrá esborrar. ^^
M'encanta el teu blog :p
Molts petons!
Publica un comentari a l'entrada