Ja noto la infelicitat com una part del meu cos
Noto com s'escapa entre els meus dits la joventut que encara no he assimilat
Noto com cada engruna d'aire és més trista quan ha passat pel meu interior,
i noto com cada trobada en grup m'escup la veritat de que he estat creat per crear en solitud...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada