My Blueberry Nights

My Blueberry Nights es el debut de Wong Kar Wai en lengua inglesa; el director conduce a su público a un viaje dramático cruzando la distancia entre un corazón roto y un nuevo comienzo. Después de una difícil ruptura, Elizabeth (interpretada por la cantante Norah Jones en su debut cinematográfico), se dispone a hacer un viaje a través de América, dejando atrás una vida de recuerdos, un sueño y un nuevo amigo propietario de un café (Jude Law). Todo esto mientras busca algo que repare su corazón roto. En su viaje a través del país, Elizabeth entabla amistad con otros cuyos anhelos son mayores que los suyos, incluyendo un atormentado policía (David Strathairn), su mujer (Rachel Weisz) de la que está separado, y una jugadora con gafe (Natalie Portman) con una cuenta que saldar. A través de estas personas, Elizabeth es testigo de los verdaderos abismos de la soledad y el vacío, y empieza a comprender que su propio viaje es parte de una exploración mayor de ella misma.

Aquest dissabte vaig veure aquesta pel·lícula. Em va semblar força interessant, ja que ens parla de la millor coneixença d'un mateix a través d'un viatge i en el qual ens mostra un parell de històries de personatges que es troba pel camí la protagonista. És del tot recomanable, tenint en compte, això sí, certs tocs de cinema d'autor que fan de la cinta un film especial.

Però més enllà de la sinòpsis o del tipus de pla contrapicat o no, em vaig quedar amb un detall. No sé si us ha passat alguna vegada voler ser com algú. Sentir-se tan atret per un personatge que desitges amb totes les forces ser com ell. O fins i tot, pensar que potser us sentiu tant atrets per aquell personatge perque en certa manera tot i voler ser com ell, el que realment t'atrau és que veus que t'asembles amb la seva manera de fer, que algo especial en ell et recorda a tu... bé és igual, crec que la idea és confusa però queda més o menys clara... En aquest cas és el personatge interpretat per Jude Law el que em va crear aquesta sensació dins meu i em va fer molt dolça la pel·lícula cada vegada que el carisma del seu personatge dominava la pantalla... i curiosament, aquesta sensació també la vaig tenir amb Jude Law a "The holiday"!!!

Finalment, tanco aquesta entrada amb la recomanació d'aquesta pel·lícla i també, si no l'heu vist, de "The Holiday" i a veure si Jude Law també us atrapa amb la força que em va atrapar a mi!!!