------------------------------------------------------------------
Estimats Reis Mags,
Carrers i places brillen engalanats amb llumetes de colorins i comença a fer molt de fred. Fa ja uns dies que necessito portar bufanda, guants i orelleres. Això vol dir que falta poc per que arribeu un any més a casa meva per deixar la il·lusió que any rere any encerteu amb precisió. Entre el antic sofà i la rústica taula he descobert, en matins plens d’alegria, aquells regals que amb totes les forces havia demanat tenir. Però aquest any tot és una mica diferent, i només demano una cosa i amb ella sola em conformaria.
Tot va començar quan aquell home ben vestit i molt pentinat va dir dalt d’una tribuna i amb la bandera nacional darrere tot un seguit de paraules com “pàtria”, “orgull nacional” o “llibertat” de les quals només sé bé que vol dir la última; després d’això el pare va marxar cap a unes terres llunyanes, allà on la gent vesteix diferent i escriu amb uns símbols estranys. Portava una motxilla amb roba i un objecte metàl·lic i llarg penjat a l’espatlla.
D’això fa molts mesos, abans de començar el curs que ara acabo. Des de llavors a casa tot s’ha tornat molt trist i la mare ja no juga amb mi. Sovint ve l’àvia i l’ajuda a preparar el dinar o el sopar, sembla que sola no tingui forces per fer res. Ja mai somriu i moltes vegades la descobreixo mirant molt atenta la fotografia del seu casament, moltes vegades sento com plora gairebé sense fer soroll durant la nit.
I és per això que aquesta vegada no faré una llista llarga ni demanaré cap cosa que pugueu comprar a una botiga. Sé que és difícil, sé que no us serà fàcil de trobar però la meva carta només us demana que torni el meu pare, i que el somriure angelical torni a dibuixar-se a la cara de la meva mare mentre s’abracen. Espero que el desig és compleixi i que tot torni a ser com abans però sé que no serà fàcil.
Un petó molt fort,
Inocència
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada