APLAUDIMENT A ERDOGAN

Amb aquest escrit vull acabar amb el parèntesi que la darrera entrega del genocidi practicat sobre Palestina ha significat pel meu blog. Des d'avui tornaré a penjar entrades relacionades també amb altres temes. La situació no fa molta pinta de canviar massa però el meu taller ha de seguir generant somnis i sentiments i mirar cap a un món millor, "volem seguir somiant" com diu una cançó de Sopa de Cabra.

-----

Aquesta semana passada va celebrar-se el Fòrum de Davos, trobada en que múltiples personalitats aporten les seves visions sobre temes econòmics. La celebrada aquest recent inagurat any 2009, però, serà recordada per la marxa del Primer Ministre turc, Recep Erdogan, d'un debat després de discutir amb Shimon Peres, President israelià.

El motiu de la discusió fou la major estona que va tenir Peres per defensar la seva postura respecte Erdogan, que en tingué menys per defensar la seva. Peres va manifestar que els culpables dels morts civils a Palestina han estat Hamas, i ho va fer amb crits i en un to massa elevat. Erdogan va acabar aixecant-se del seu butacó i marxant, queixant-se, entre d'altres coses, d'alguns aplaudiments dedicats a Peres, tot recordant que aquest atac d'Israel havia matat a més de 1300 persones.

El Primer Ministre turc fou rebut com un heroi a la seva arribada a Turquia, on es va trobar amb una gran multitud celebrant la seva actitud davant el genocidi.

Així doncs, vull celebrar des d'aquest modest espai l'actitud d'Erdogan. Més enllà de la persona, els ideals que pugui tenir o la història que Turquia té al seu darrere, celebro la seva postura, la seva fermessa i la seva valentia de "mosegar" públicament un poder fàctic com és Israel en el món actual. Els polítics són els representants del poble, que en última instància representa el poder legítim, i al poble li agrada veure com de tant en tant es comporten com ho farien els ciutadans si tingués accés a les grans reunions i cimeres. De vegades només amb bones paraules i diplomàcia no s'aconsegueix res, com és clara mostra la ONU davant el conflicte, i cal mostrar de forma clara el rebuig a una política de violència com l'exibida per Israel en els darrers temps.