JORNADA DE REFLEXIO

Avui és la jornada de reflexió, i mentre deixo passar el temps a la feina, en una feina esporàdica, "aburridota" però ben pagada de cap de setmana, em dedico a fer el que toca, reflexionar sobre les eleccions.

Demà són les eleccions al Parlament Europeu. L'abstenció es preveu escandalosa i segurament quan llegim aquest text la dada serà confirmada per la crua realitat. Davant d'això cal treure la lupa (potser ben mirat amb unes ulleres ja farem) i començar a estudiar quines són les causes de la situació actual, que té dos grans problemes.
D'una banda, trobem la desafecció política com a realitat establerta des de comença a fer massa temps i que està fent-se notar per les altes xifres d'abstenció que acumulen les darreres cites a les urnes.
D'altra banda, ens topem amb un desinterès molt notori cap a Europa, cap a les decisions de les seves institucions i cap a un sentiment que ens hauria d'agermanar després d'haver aconseguit una pau inèdita en durada al continent abans de l'època actual.

Així doncs, unint els dos problemes trobem que a la gent li costa anar a votar i a sobre aquest cop ha de votar sobre un tema que ni hi creu ni li interessa. Perdonin que parli a nivell genèric!
Després del fracàs de la Constitució Europea al 2004 es tenien aquestes eleccions com un moment clau d'orientació i de compromís dels partits polítics per tal de saber apropar el tema als ciutadans. Calia compromís, parlar d'Europa i les seves institucions i no de problemes d'àmbit nacional; calia compromís, parlar de política i no d'avions militars.
La gent que corre pel carrer mirant el rellotge, la que no té assegurat arribar a final de mes per molt que penqui, la que omple els metros a l'hora punta i a la no punta, la que fa amb el seu suor que el món segueixi girant no es sent valorada pels polítics, sent que parlen en un altre idioma, que viuen en una realitat paral·lela. La gent vol respostes, vol millores, vol sentir a parlar d'aquelles coses que li mouen alguna cosa dins seu, com sap fer el Barça quan tot va bé. A canvi troben partits que es tiren pedres en espots electorals sense més contingut que aquest, desprestigi d'aquest, desprestigi d'aquell i al final, desprestigi de la política.
Quan parlo així ho faig conscient de que la gent moltes vegades no és la ventafocs del conte i és ella la que no es mobilitza, la que no lluita i la que no s'interessa, però el que està clar és que la gent no cobra per mobilitzar-se, són els partits polítics els que reben diners per moure a la gent, i cada dia semblen allunyar-se més de la seva funció. I quan dic això parlo d'accions com els esmentats espots sense contingut, parlo dels debats a cinc on les principals espasses dels dos grans partits s'absenten, parlo dels polítics que visiten els mercats i les escoles i les universitats només quan falta poc per anar a votar i parlo de totes aquelles actituds dels polítics i els seus entorns que semblen oblidar que són representants del POBLE.

Així doncs, com a ser somiador que em sento espero que aquesta dificultat actual es converteixi en una oportunitat, tanmateix com s'ha de fer amb la crisi econòmica i productiva que tenim a sobre, i treballem d'una vegada amb ganes de fer les coses bé, per el bé de tots i no només d'uns quants. D'aquesta manera, jo demà com a bon ciutadà aniré a votar perquè jo, a diferència d'alguns partits polítics si que tinc clares quines coses em toca fer bé i quines són les meves funcions.