Buff!!
Sovint la gent considera l'estiu com aquell espai de descans entre períodes de molta feina, però aquest any, per a mí encara no ha arribat un punt i a part, arribarà en una semana i no serà massa llarg ni alliberat de totes les tasques.
El fet de treballar en el lleure educatiu converteix l'estiu en la època dels casals, aquells llocs on cal que portis un grup de nanos durant més de vuit hores el dia. Estic atrapat en aquesta feina des de fa tres semanes i ara ja sembla que per fi va una mica a la baixa tant de ritme com d'hores. La feina em té força consumit ja que el meu dia comença quan encara falta estoneta per les set del matí i al sortir del "curro" encara tinc tasques a fer...
Per això necessitava un respir que aquesta calurosa tarda he pogut fer a casa i he decidit actualitzar el blog, que em mirava amb ulls tristos. Pròximament us presentaré algun escrit fet en les darreres dates, però mentre us deixo amb una cançó de Tiziano Ferro. Vaig retrobar aquest artista de la mà d'un gran amic i vaig descobrir així aquesta faceta molt més profunda, personal i romàntica d'aquest cantant que conec des de fa temps i del que penso que ha madurat molt la seva obra i diverses de les seves últimes cançons saben arrencar sentiments de l'ànima.
Que el disfruteu!!!
---
el regalo más grande
1 comentari:
Espero verte pronto!!!
Publica un comentari a l'entrada