Ahir estava jo tranquilament mirant el partit de presentació del València Club de Futbol quan una notícia relacionada amb el món del futbol em va partir el cor i em va deixar sense paraules.
Dani Jarque, capità del R.C.D.Espanyol havia mort d'una parada cardiorespiratòria. Com amb la mort d'Antonio Puerta, les paraules i la coherència fugien del mapa. Un noi de 26 anys, sa, deportista d'elit mor a poques setmanes de ser pare i poc després de ser nombrat capità de l'equip mentre estava a l'hotel de concentració. No tinc paraules per descriure l'amargor i el dolor que sento per una vida truncada de cop i massa abans d'hora. Avui no sé conjugar paraules per definir els meus sentiments, no puc trobar els mots que escrits descriguin el que sento ni el que penso, avui no entenc la vida ni la seva sort.
Dani, descansa amb pau, et recordarem sempre!
2 comentaris:
si, són els secrets de la vida... és injust, indignant... molts mots eem venen al cap però tot i que sabem que venim a morir... La mort sempre ens deixa copçats i més encara quan no ens avisa i ens deixa orfes abans de neixer.
Me entristece la notica mucho, pero me alegra que un poeta como tu inmerso en el agobio de un agosto en la ciudad... encuentre en las noticias algo que le impulsa a sincerarse en su blog y sacar como siempre, las más bellas palabras... que una tras otra forman un post que me ha hecho emocionarme.
La noticia de alguien joven que muere por esta o cualquier otra razón siempre es triste, pero hoy me voy a atrever a enviar una sonrisa y todo el cariño del mundo a su mujer, familia y aficionados.
Un abrazo!!!
tengo ganas de compartir una fanta de taronja contigo!!!!
ya dirás!!!!
Publica un comentari a l'entrada