.JPG)
Me'n vaig, per menys dies dels que voldria però els suficients per poder desconectar i descansar. Després d'un any dolç a nivell professional i associatiu, ple de primeres i grans vegades en aquests àmbits. Després d'once mesos de jornades molt llargues i de combinar universitat, monitoratge de menjador, cangur de nens, classes de repàs per alumnes i hores de política associativa. Després de deixar ahir un petit escrit d'homenatge a la porta 21 de l'estadi Cornellà-El Prat en record de Jarque.
Ara deixaré que la muntanya calli els pensaments atribulats, que les mans intentin la creació d'algun escrit bonic i intentaré deixar de ser el malalt hiperactiu en que me convertit aquest any, en que he ocupat cada engruna del temps del meu dia a dia; qui sap? potser era una manera de sobreviure, aquella activitat que intentem fer tots.
Buscaré que l'aire, fent ballar les fulles dels arbres del Montseny m'esborri i em netegi els pensament i tornaré a menjar, a menjar aliments de veritat i oblidar totes les gomes i artificis que consumim a ciutat.
Bé, com aquell qui diu el tren ja pita i toca deixar-ho tot aquí fins que torni, inclós aquest blog que tan m'estimo. Us deixo una salutació a tots, i fins la setmana que vé!!
(Foto: Paris, Octubre 2008)
3 comentaris:
see you soon!
Espere que hages descansat prou, i m'alegre moltissim de que els meus textos t'hagen alegrat la tornada encara que siga una mica ;)
Ens seguim! un besss
hola!!!
Ja sòc aki tot i que mai he marxat!!!
L'aire de la ciutat em fa oblidar messes coses avegades. Un reset? Sí, crec q ue és una idea interessant i que moltes receptes mèdiques haurien d'incloure, el que ja nose si algun dia conseguirem que la seguretat social tambè ens pagui una part d'aquests "resets".
Petons d'estiu!
Publica un comentari a l'entrada