"l'amor d'adolescent, l'amor més pur, aquell dolçament boig arriba quan tot i tenir les butxaques buïdes sents tenir les mans plenes, sents tenir-ho tot"
Avui els somnis estan difuminats pel cel, tapats per núvols de color gris; els àngels han fugit i tan sols el dolor flota invencible per l'atmòsfera...
Bé, avui prefereixo no emprar les meves paraules i deixar la tasca d'expressar les meves emocions a les mans de James Blunt. La cançó parla de coses una mica extranyes però penso que té un contingut profund i una mica existencialista, està traduida ;)
Espero que us agradi!!
1 comentari:
aaayy...els vidres del passat...ves amb compte, no m'agradaria que res et feris l'esquena ni el cor...
El millor que podem fer front aquestes situacions es mirar al futur, simplement aixo i oblidar un poc la melancolia...encara que ja saps que diuen que la melancolia es l'alegria d'estar trist, a mi no m'acava de convencer del tot, ara si, es el millor estat d'anim per escriure i crear.
Espere que et vinga be artisticament, pero que no et trobes malament i sols siga cosa d'un día.
Des d'aqui una abraçada fortiiisima i et deixo un video que segur reconeixeràs per a que rigues una estona!
un besss!!!!
http://www.youtube.com/watch?v=wPtUQntu0wI
Publica un comentari a l'entrada