Penjo aquí el darrer escrit que he fet i que fins avui esperava ser passat al pc des d'uns fulls en brut on hi tenia esquemes i apunts d'examens del setembre...Espero que us agradi i que digueu la vostra ;)
Havia somiat que quan ens tornéssim a veure, després de temps, trobaries en la meva mirada alguna cosa especial.
Havia somiat que, quan per una cosa o altra ens trobéssim, el meu somriure et tornaria a encisar.
Havia somiat que, algun dia que la casualitat ens fes una cita, la meva ment estaria lúcida i construiria alguna frase que et fes volar.
Havia somiat que, si alguna vegada, en algun carrer qualsevol ens retrobéssim, rectificaries i em besaries, arreglant aquell gris i trist final.
Havia somiat que, una matinada, vindries a buscar-me, m’agafaries de la mà i volaríem per sobre dels cadàvers de parelles assassinades per la Rutina.
Havia somiat que podria escoltar aquesta cançó sense pensar en tu, sense perdre amargues llàgrimes i sense haver de parar-la per no aguantar més.
16 de Setembre de 2009
Havia somiat que, quan per una cosa o altra ens trobéssim, el meu somriure et tornaria a encisar.
Havia somiat que, algun dia que la casualitat ens fes una cita, la meva ment estaria lúcida i construiria alguna frase que et fes volar.
Havia somiat que, si alguna vegada, en algun carrer qualsevol ens retrobéssim, rectificaries i em besaries, arreglant aquell gris i trist final.
Havia somiat que, una matinada, vindries a buscar-me, m’agafaries de la mà i volaríem per sobre dels cadàvers de parelles assassinades per la Rutina.
Havia somiat que podria escoltar aquesta cançó sense pensar en tu, sense perdre amargues llàgrimes i sense haver de parar-la per no aguantar més.
16 de Setembre de 2009
9 comentaris:
Ayy...Joan...entens les meves paraules millor que ningú!!
Gracies per tot el que em dius, m'ha fet moltissima ilusió el teu comentari...
El teu text es meravellós...despren aquest mateix sentiment de melancolia...ens creiem més valents del que som, creiem coses superades o pensem que la proxima vegada que ens hi enfrontem serem capaços de qualsevol cosa...pero despres despertem d'aquest somni i sols ens queda la anyorança del que podría haver estat i no...
bueno...no em posaré trascendental aci, i que sapigues que pots allargarte tot el que vullgues!!
m'ha encantat llegir-te!!
mua!!!!
Joan... m'ha encantat!!! Escrius mlt b!!!
Quines ganes d plorar que m'han agafat, per dins m'he sentit com si m'esmiculés i em fes a trossets. He rellegit el text i uf, m'he hagut d contenir ls llàgrimes.
Amb aquestes paraules has reflectit mlt b els sentiments am l'esperança d que aquests somnis es puguin fer realitat algun dia, xò k kuan obres els ulls i tornes a l realitat és cm enfonsar-te en un pou d'on costa sortir...
Has fet que em sentís identificada en algun instant dl passat i a recordar vells temps...
Felicitats per l'escrit!!! ;)
Una abraçada!!
Per cert Joan...quants anys dius que tens?jajaja, quan m'agrada llegirte i que poc se de tu!!
Quasi podria ser meu aquest escrit... juasjuasjuas!!!
És bo, sí senyor Joan.
M'agrada quan escrius sentiments que tots alguna vegada em viscut, de fet son els que més ens impressionen.
podriem tornar a fer la ronda d'escriure sobre un tema donar-nos 15 dies i penjar-ne el resultat,no?? Ho vam fer un temsp i no va ser tan terrible :-9
Anna
Déu ni do, Joan! En llegir el teu text m'has fet que viatgés cap a aquesta sensació de melancolia.
La càrrega emocional que transmet és força i això agrada. Et felicito perquè trobo que és una valentia escriure poesia i te'n surts bé, transmets amb claredat sentiments que arriben al personal.
Joan m'has fet viure i sentir aquells somnis que has descrit m'agrada la facilitat que tenen els teus textos per sentir-los i creure per un moment que ho estàs vivint.
felicitats! segueix escrivint XD
melancònicament bonic :)
{marc}
Jajajaja, tampoc es per tant Joan, tampoc ens pasem, per sort o per desgràcia soc tan terricola com tu,ajajaja
Impresionante. Has tocado algo dentro de mi con simples palabras. Te admiro!!!
Publica un comentari a l'entrada