Ja fa temps que li havia promès una entrada en la qual fos el únic protagonista, però no és senzill trobar les millors paraules i menys per parlar d’algú que les tracta tan bé...Podria començar dient que els primers dies que el vaig conèixer no em va caure massa bé, o podria començar dient tot el que des de la segona setmana de tractar quasi diàriament amb ell hem aconseguit.
Recordo el projecte contra la segregació que junts vam impulsar i que és una d’aquelles coses que expliques als néts quan ets un vell postrat a un sofà i ja només parles en passat. I espero que siguin moltes més les coses que junts puguem impulsar, segur que no acaba aquí aquesta col·laboració d’idees...
Amb ell és senzill seure, amb un paper i un bolígraf com a úniques armes i entre un i altre buidar les idees que naveguen dins el cap i junts treure d'allò poc palpable accions dignes de recordar. Jo poso la vaga idea, ell la execució, els detalls que la fan immillorable, l’aplicació a la realitat.
Però a més, quan la feina acaba, o decideixes que toca guardar-la al calaix fins el dia següent sempre està allà, sempre saps que hi és i que t’escoltarà i sovint, trencant amb el més difícil avui en dia i en aquest món, t’entendrà. Amb ell, els meus escrits i somnis troben la companyia d’una ànima bessona, la comprensió d’un amic.
Per tot això, i ara ja si que t’ho dic a tu, GRÀCIES!!! Gràcies per estar allà i saber escoltar, gràcies per donar alè a tots els somnis que en els temps que corren em ballen dins del cap, gràcies per ser una mica com jo i plasmar tan bé sentiments sobre el paper, gràcies per aguantar els meus “baixons” habituals i tenir paciència amb aquest escriptor torbat, i també gràcies perquè treballar amb tu és un plaer molt gran!
4 comentaris:
La veritat es que saber donar les gracies a aquells que ens fan la vida un poc més fàcil ens honra moltissim.
I més si et portes bé amb algú amb qui també treballes.
Estic segura de que Mario també te molta sort per que hajes estat al seu costat.
un bes molt gran Joan :)
Empezaré diciendo que no se puede entender este agradecimiento sin un GRACIAS que corresponda el sentimiento, la amistad profunda, el compañerismo y la admiración que te tengo y que recibo.
Pocas personas te ofrecen tanto de forma tan generosa y desinteresada. Gracias por contener mi mal humor, por darme lecciones de humildad y por entenderme cuando pocos más lo hacen.
Continuaré por decir que valoro a las personas por lo que contienen bajo la piel y almacenan entre los huesos, eres lo mejor que un ser humano puede ser. Eres un poeta que fabrica sueños, que permite moverse en libertad y que sueña con un horizonte que aun a sabiendas de su lejania no renuncias a alcanzar.
Acabaré simplemente con una afirmación, ME HAS HECHO CRECER.
Amigo, siempre y hasta que nos veamos en ese horizonte que sueñas y sueño contigo... NOS VEMOS EN EL CAMINO.
És molt bonic quan dues persones tenen aquesta amistat i aquest lligam tant fort cm el k teniu tu i el Mario. I la complicitat, i el conectar tant bé. Aquestes amistats són les de debó, les que perduren. Són aquest tipus de relació que saps que quan ho necessitis starà al teu costat, x lo bo i x lo dolent, que no et fallarà ;) .
Sou dues persones afortunades que us heu trobat en aquest mar de gent que volta pel món. Afortunats de tenir-vos l'un a l'altre.
Una abraçada ben forta i un petò!
P.D.: Jo tmb tinc un escrit donant les gràcies, però no a una persona, sino a varies hehehe. Ja el penjaré més endavant.
Joaaaaaaan
ara ja no caldrà que comentis en el blog d la uni jajaja m'he fet un d millor jajajaja aqui t deixo l link
http://tmpsmort.blogspot.com/
ja pots borrar l'altre :p
un petoooo
Publica un comentari a l'entrada