NO ES POT CRÈIXER SENSE CONTAMINAR

Fa un parell de setmanes al agafar “La Vanguardia” de l’estand habitual de la universitat els meus ulls van trobar un titular que invitava a reflexionar, entre molts altres que com sempre parlaven de corrupció, diplomàcia i conflictes.
“¿Es posible crecer sin destruir el planeta?”. La resposta quedava clara en l’article però molts, abans de llegir-lo ja haguéssim respost rotundament “no!”.
El model econòmic seguint en les darreres èpoques a occident ha estat el capitalisme, cada vegada més salvatge i estes gairebé en tota faceta de la vida humana. Aquest model ens ha portat a la crisis econòmica mundial actual i també a la crisis ecològica, a la crisis ambiental que sembla que fa obrir una mica els ulls arreu de que el planeta, si no el cuidem no podrà resistir. Això indica que no podem seguir per aquest camí, que no podem seguir igual que fins ara perquè ni som més eficients, ni més feliços, ni els nostres fills tenen un futur assegurat amb el planeta ferit. Així doncs, el capitalisme no ens dóna ni estabilitat econòmica ni ens assegura el planeta per anys i anys; només té la virtut de fer sentir a les persones lliures més que amb altres models que limiten l’ús de certs recursos, però pregunteu als vostres amics i veïns si realment no es senten lligats al Banco Santander, a La Caixa o a les tendències marcades per les grans marques.

Jo era dels optimistes que pensàvem que la crisis podria ser una gran oportunitat, una gran oportunitat per treballar en un sistema econòmic i productiu al servei de les persones i no de les empreses, una oportunitat per aprendre a cuidar millor al planeta i no sobreexplotar-lo, una oportunitat que servís per donar un món millor a les generacions posteriors. Però de moment no es fa el canvi valent que el planeta necessita.
Ara els Estats Units d’Amèrica ja comença, diuen, a sortir del pou, i jo no veig un gran canvi ni de model ni d’objectiu, més enllà del canvi d’actitud respecte els problemes mundials que representa Obama. Mica en mica, països europeus van seguint també el mateix camí, però en el fons no ha canviat res, i les economies mundials segueixen tenint totes el mateix objectiu: el creixement, objectiu final i únic del capitalisme. Però el planeta i els seus recursos no poden seguir un creixement infinit com marca l’economia ja que són finits. Fins ara això eren teories d’experts com Malthus, però ara és una evidència que obviar-la ens condemna a l’autodestrucció.

Ho donem un canvi de rumb a les coses i ens arremanguem de veritat, encarant els reptes que faci falta, sent valents de veritat o no serem a temps de salvar el planeta ni els seus recursos. Els avisos ja fa temps que duren, si us plau, deixem senyors dirigents de semblar cecs i sords.