Deixo per aquí un text que parla de la nit de final d'any. És una història que conté també una mica de reflexió! Espero les vostres opinions ;) Bon any 2010!!
----
Les campanades ja han sonat, ja hem despedit l’any.
He rebuscat en els plecs del calendari que aquesta nit hem deixat enrere. No tenia massa forces però tot i així te trobat, a tu. He trobat aquell “nosaltres” que tants somnis havia creat. M’he submergit en aquells mots, en aquelles despedides a mitja veu. He nedat entre el record d’aquelles intenses abraçades i en les seves sensacions, entre les promeses incompletes i en les cançons amb paraules d’amor gastades.
M’he perdut entre el record i la incomprensió, i he caminat aliè als somriures buits. Faldilles curtes i mitges setinades, gots de plàstic i crits, brillantors i gent estesa. Ningú no escolta la melodia gris que el meu pas produeix. Jugar a ser alcohòlics i pronunciar propòsits que no seran complerts. Ressò d’un murmuri que m’és estrany.
Esgotat, cansat de tot i sense ganes d’encetar un demà deixaré la festa darrere la finestra. El llit m’espera malencònic, fred. Em capbusso mentre els gèlids llençols van dominant el meu cos i m’aterra la por de desvirgar el calendari 9, aquest que comença sense tu.
31 de desembre de 2008
He rebuscat en els plecs del calendari que aquesta nit hem deixat enrere. No tenia massa forces però tot i així te trobat, a tu. He trobat aquell “nosaltres” que tants somnis havia creat. M’he submergit en aquells mots, en aquelles despedides a mitja veu. He nedat entre el record d’aquelles intenses abraçades i en les seves sensacions, entre les promeses incompletes i en les cançons amb paraules d’amor gastades.
M’he perdut entre el record i la incomprensió, i he caminat aliè als somriures buits. Faldilles curtes i mitges setinades, gots de plàstic i crits, brillantors i gent estesa. Ningú no escolta la melodia gris que el meu pas produeix. Jugar a ser alcohòlics i pronunciar propòsits que no seran complerts. Ressò d’un murmuri que m’és estrany.
Esgotat, cansat de tot i sense ganes d’encetar un demà deixaré la festa darrere la finestra. El llit m’espera malencònic, fred. Em capbusso mentre els gèlids llençols van dominant el meu cos i m’aterra la por de desvirgar el calendari 9, aquest que comença sense tu.
31 de desembre de 2008
4 comentaris:
Esperem que tots o, si més no, alguns dels nostres propòsits es compleixin en aquest 2010... Feliç any nou Joan!;)
Gran text, Joan. Qui no hatingut una sensació de buidor, de que li manca alguna cosa/persona en el nou any que comença? Malgrat això, esperem que sí, que es compleixin tots aquests propòsits i somnis que tenim pendents. Almenys, el que no es pot perdre és el somiar despert i tenir les ganes per a aconseguir allò que perseguim.
Feliç any nou i molta sort en aquest nou calendari, que segur que t'esperen aventures infinites i que et deixaran bon sabor de boca. :)
Yasmina
Un gran text, a la mida d'un gran escriptor. Com sempre! ^^
Espero que aquest cop encetem un nou any ple d'alegries, de lluita i d'esforços per fer realitat els nostres somnis! (flaixos de nostàlgia són bons, però no deixis que perduri per sempre...!)
Bon any nou Joan! ;)
Per cert, crec que els propòsits de la vida es fan dia rere dia, els 365 dies de l'any (en cas que no sigui de traspàs clar jejeje), i no només una sola nit.
Personalment, els propòsits d'any nou els trobo "poc sincers i efectius", buits de significat i de voluntat, poc reals... no trobes?!
Publica un comentari a l'entrada