Porta una bandera cosida a l'uniforme, una bandera que no és la del país on va nèixer, una bandera que no és la del país on pot votar qui serà el futur president. El seu cos ha caigut sense vida a una terra llunyana d'Orient, àrida i seca, muntanyosa i acostumada a la tortura de la guerra, llunyana del seu país d'acollida, encara més llunyana del seu país de naixement... Parlem d'evolució però tenim exercits, i aquí hi va qui no té opcions reals de progrés en la societat, qui necessita els diners, qui no té més sortides... Segueixen morint els pobres, mai els rics, mai els fills de l'abundància.
Penso que caldria que ens replantegessim tantes coses, penso que estem tant lluny del sentit comú i tan a la vora de la bogeria més extrema...
5 comentaris:
Joan, totalment d'acord... com diu un vell refrany català, sempre paguen justos per pecadors!
És molt trist que la gran majoria dels qui podrien fer alguna cosa per salvar la situació actual en la que vivim s'embruti la boca parlant de promeses que mai compliran, de lo bonic que seria el món sense guerres, que s'ha de lluitar contra el canvi climàtic, etc., però a l'hora de la veritat, pocs són els que deixen enrere les paraules per donar fets, accions concretes.
Totes aquestes paraules, surten del cap per acpnseguir vots, no del cor per aconseguir benestar social i un món més just i millor...
En fi, podria dir moltíssimes coses, perquè tots aquests temes polítics i d'injustícia social i tal em fan posar malalta, però no li farem ombra a la teva gran entrada, tant curta i senzilla, però tant potent i real a la vegada...
Felicitats Joan, altre cop! Tornes a aconseguir un gran text! ;)
Lax'n'Busto- el pagès
Si no les sentit mai, escolta-la.
una gran veritat, per desgracia xq realment m'agradaria dir que menteixes i que aquest post no és res més que un munt de prosa inventada però no és així per desgràcia.
He vist que ja has visitat el meu blog.
caminare pel camí que he començat a descobrir.
;-)
en quin mòn estem vivint? en quina societat estem creixent? que serà dels nostres fills... que serà de nosaltres..?
la impotència inunda l'aire que respirem..
BORJA A.
Hola company, veig q comencem a cridar cap al meteix sentit... kin món tan extrany que ens ha tocat viure!!!
Visita'm que hi ha novetats!!!
http://lunadeseptiembre.blogspot.com/
Publica un comentari a l'entrada