2 de Setembre de 2007
Ara que no tinc les teves carícies, ara que no tinc el teu olor, ara que la teva absència em mata vull cridar al món que t'estimo! Ara que cap maleït pensament negre em tapa els ulls, ara que recordo la teva boca generant poesia m'adono de que un somriure s'escampa per la meva rígida boca. Ara que pensar en tu m'omple, ara que voler estar amb tu és l'únic que vull em sento ple i enamorat, orgullós de ser tu la meva estimada, inmensament feliç de ser, per tu, l'elegit entre un grapat...
A quin Déu a part de tú puc estimar si cap divinitat mai m'ha donat el que tu fins ara ja m'has obsequiat? Que millor em quedarà que pensar en tu mentre acarono els núvols al meu costat? Que més puc demanar quan veig les teves fotos i el meu cor aconsegueix ser órgan de vida pròpia?
Serien moltes coses les que podria escriure, però un bon resum seria dir-te moltes gràcies i demanar-te perdó per si algunes vegades no estic a la teva alçada
Un petó i una forta abraçada,
JOAN
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada