Era de nit, silenci.Les mans creaven paraules on només hi havia blancor; Buscaven crear aquella olor, aquell color... Cercaven representar el teu sabor, el teu valor en un simple paper blanc. Però no aconseguien res destacable. Morint inútils una rerre l’altre, sense una desendència fèrtil; Deixant indescriptible el seu amor per vos flotan en l’aire, sense poder enganxar-lo sense llibertat en un simple paper blanc.
Morien desesperades sense cumplir el seu objectiu de fer un poema prou bell per pagar-te justament el teu amor.
19 d’Abril de 2007
1 comentari:
L´amor crec q és bell per si mateix, no necessita poemes per enbellir és més crec q tot poema q parli del amor és automaticament bell per si sol.
Publica un comentari a l'entrada