CANÇONS DE LA MEVA VIDA V

9.¿Porque te vas?

Tanto tiempo
Sin vernos a la cara
Si hoy tan solo
Te pudiera acariciar
Hay te extraño tanto, tanto corazón
Que no sabes
Todo pasa tan de prisa en estas calles
En un cerrar de ojos
Todo termino
Yo no sé por que te fuiste
Sin decir adiós

Por que te vas?
Por que te vas?
Cuando te quiero
Te vas

Me hace falta tu calor
Aquí en mi cama
Sin tu sonrisa
Cielo, el sol se me apago
Yo no se si es mejor
Morirme de amor, no sé

Por que te vas?
por que te vas?
cuando te quiero te vas

Dile al cielo
Que no puedo
Dile que no se vivir sin ti
Eso pasa por quererte de más
Dile que es mejor morirme de amor

Por que te vas?
por que te vas?
cuando te quiero te vas
Por que te vas?
por que te vas?
cuando te quiero te vas...

(Maná)

10.De mica en mica

En aquell petit cafè on no volen entrar
ni la llum del carrer, ni la gent assenyada,
vaig trobar el teu mirar, melangiós i llunyà
com la boira que neix al port, de matinada.

Et vaig donà una mà i em vas seguir en la nit
com un gosset perdut que prega una carícia.
Vas omplir de colors la tristor del meu llit,
de vermells de capvespre i de verds de Galícia.

I el meu racó va a ser
el teu racó també.
Eres jove i bonica.
Vam començar jugant
i et vaig anar estimant
de mica en mica.

Em vaig acostumar poc a poc al teu nom,
a la teva escalfor i a les teves paraules,
al soroll del teu pas pujant els esglaons
i a la teva manera de parar la taula.

A l'olor de les teves mans que cada nit
voltaven el meu cos com una fina gasa.

Però tot es va ensorrar quan et vaig sentir dir:
"Me'n vaig a buscar el sol. És molt fosca la casa".
"Ningú m'està esperant,
Gràcies per tot, Joan..."

Eres jove i bonica.
Se'n va anar de repent
el que vaig anar perdent
de mica en mica.

Vaig sentir tant de fred aquelles nits d'estiu.
Vaig maleir mil cops la petita taverna...
Quantes tardes he anat a dur el meu plor al riu...
Quantes nits he passat en blanc, com la lluerna...

Però em vaig acostumar també a viure tot sol
sense estripar els papers, ni les fotografies.
Si tinc fam menjo pa. Si tinc fred encenc foc
i penso: "Si avui plou, demà farà bon dia".

I torno a anar al cafè
i penso que potser
tu eres jove i bonica.

Però, el temps ha anat passant
i jo t'he anat oblidant
de mica en mica.

(Joan Manuel Serrat)