Ahir una notícia sobtada va fer-me l'efecte d'una bofetada. L'actor, humorista i director de teatre Pepe Rubianes moria víctima d'un maleït càncer de pulmó.
Ens deixa així un defensor de les llibertats i de les veritats que, amb el compromís de les seves idees per bandera, ha estat un dels millors humoristes d'aquest país. Crític amb molts aspectes de la societat que ens envolta i sempre acompanyat d'un sentit del humor irreverent, Pepe va aconseguir dominar amb la seva única presència un escenari durant molt de temps amb l'espectacle "Rubianes Solamente". També fou un gran director i una persona amb gran inventiva teatral com n'és clara mostra l'obra "Lorca somos todos" i que va coincidir i arrastrar gran polèmica en els sectors més feixistes del panorama espanyol, degut a unes declaracions de Pepe al programa "El Club", d'Albert Om. I per tot això Pepe va estar amenaçat de mort, com els hi passa sovint a aquells que no sotmeten el seu fer ni el seu pensar a les dictadures dels obtussos.
Pepe també fou un gran viatger, una mostra més del seu triomf personal per la llibertat i per la vida sense lligams que el van portar a zones tan desconegudes per a molts com Etiòpia o l'Índia, fent diferents projectes i treballs en relació a les seves experiències com ara el darrer muntatge teatreal "La sonrisa etiope" que la malatia va interrompre o el llibre "Me voy" sobre els seus viatges i vivències.
Rubianes fou un home d'aquells que val la pena escoltar, d'aquells que et fan aprendre. Des d'aquí volem dedicar-li un sentit homenatge, una digna despedida i que allà on sigui es trobi amb una altra de les darreres pèrdues importants pel món de la cultura d'aquest país com va ser Joan Baptista Humet, despedit també amb pena per aquest blog, i que junts facin millor el més enllà tal com van fer una mica millor el nostre món.
Fins sempre Pepe i moltes gràcies!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada