Fa uns dies que als Estats Units d’Amèrica s’ha destapat certa polèmica. Sembla que el President Obama ha dit que no li sembla malament que molt a la vora de la zona 0, allà on hi havia les torres bessones fins l’atemptat terrorista de fa 9 anys, s’hi edifiqui una mesquita. Això ha aixecat moltes ampolles en sectors de la societat i també de la política. Els sectors més conservadors, representats políticament pel Partit Republicà ja han posat el crit al cel i fins i tot han organitzats mobilitzacions en contra d’aquesta construcció. També representants polítics del Partit Demòcrata (partit al que pertany el propi Obama) han mostrat la seva disconformitat amb el projecte de construcció.
La veritat és que m’espanta una mica la relació perillosa d’idees que s’estableix, pel que es veu, a la societat nord-americana. A diferència del que molts semblen pensar, les mesquites no són fabriques de terroristes, sinó espais sagrats, de culte, d’una religió, idènticament al que és una església pels catòlics. Els terroristes que van perpetrar l’onze de Setembre eren extremistes, no pas membres ni representants absoluts d’una creença que exageren i transformen, tal com pot passar i passa a totes les religions. Em sembla perillós no solventar aquesta errònia relació de conceptes. Resar a un Déu que no respon al nom de Jesús no es cap crim, és tan sols un tret cultural diferent. No per llegir l’Alcorà una persona passa a ser del bàndol fosc, no és sinònim de que sigui un assassí.
La construcció d’aquesta mesquita a uns 200 metres de la zona 0 representa una gran oportunitat. Un pas endavant simbòlic en la construcció d’un nou món basat en el respecte, i en la igualtat dins de l’assoliment de les naturals diferències. Penso que el nom de zona 0 seria més encertada que mai, convertint-se així en el primer pas, en el minut primer de la construcció d’una societat més altermundista, més positivament global i on fos senzilla l’entesa entre pobles i cultures. Just allà on alguns van voler partir el món en dos, passats els anys, es comença a construir un de sol, plural i integrador.
Només així farem un pas endavant, només així sobreviurem al futur.
La veritat és que m’espanta una mica la relació perillosa d’idees que s’estableix, pel que es veu, a la societat nord-americana. A diferència del que molts semblen pensar, les mesquites no són fabriques de terroristes, sinó espais sagrats, de culte, d’una religió, idènticament al que és una església pels catòlics. Els terroristes que van perpetrar l’onze de Setembre eren extremistes, no pas membres ni representants absoluts d’una creença que exageren i transformen, tal com pot passar i passa a totes les religions. Em sembla perillós no solventar aquesta errònia relació de conceptes. Resar a un Déu que no respon al nom de Jesús no es cap crim, és tan sols un tret cultural diferent. No per llegir l’Alcorà una persona passa a ser del bàndol fosc, no és sinònim de que sigui un assassí.
La construcció d’aquesta mesquita a uns 200 metres de la zona 0 representa una gran oportunitat. Un pas endavant simbòlic en la construcció d’un nou món basat en el respecte, i en la igualtat dins de l’assoliment de les naturals diferències. Penso que el nom de zona 0 seria més encertada que mai, convertint-se així en el primer pas, en el minut primer de la construcció d’una societat més altermundista, més positivament global i on fos senzilla l’entesa entre pobles i cultures. Just allà on alguns van voler partir el món en dos, passats els anys, es comença a construir un de sol, plural i integrador.
Només així farem un pas endavant, només així sobreviurem al futur.
3 comentaris:
Ei Joan!
Sonarà estrany, i probablement hi haurà gent que posarà el crit al cel quan ho llegeixi o ho digui, però la veritat és que a mi aquest gest em recorda una mica al de Nelson Mandela durant l'apartheid amb la selecció de Rugby sud-africana.
No és el mateix context ni situació, ho sé, però sí que crec que l'envolta la mateixa essència... Abraçar la confiança cap a uns i alleugerir les pors dels altres... Una mena d'acord no signat que dóna pas a cap al respecte mutu i la convivència, gens fàcil en un país com EUA, com has dit tu amb una gran divisió ideològica (s'ha de reconèixer que no és gens fàcil governar un país amb opinions tant extremes...).
Corregeix-me si m'equivoco, però en aquest sentit, em transporto mentalment a Sud-Àfrica i a la genialitat política de Madiba... (tot i que no compararia mai Mandela amb Obama, tot s'ha de dir). Ara, caldrà veure'n el resultat final... a veure com avança el tema!
Ostres Gemma... no acostumo a respondre els comentaris q rebo. No és una cosa de la que estigui massa orgullós xo és així, entre una cosa i altra ja penso en la següent entrada un cop he publicat i tot i que rebre comentaris em fa molt feliç, immensament =) no acostumo a comentar les reflexions de la gent... Xo la teva reflexió, a aquestes hores de la nit i abans de marxar demà un parell de dies a desconectar, ma fet despertat. Em sembla molt i molt interessant el paralelisme q planteges. Molt bona visió =)
Si et dediques a alguna cosa relacionada a la política, segur q la faràs millor, més digna, més humana, més neta!
1abraçada molt forta!!
Gràcies pel comentari Joan! Tot un honor sabent que no ho acostumes a fer! ;)
Si em dedico a alguna cosa relacionada amb la polñitica, espero poder treballar amb gent com tu. Gent compromesa, respectuosa, crítrica i, sobretot, humana (amb tot el que aquesta paraula comporta, per bé i per malament).
Espero amb ganes la propera actualització! Fins aviat! :D
Publica un comentari a l'entrada