Quan el passat mes de maig vaig estar als camps de refugiats en els que molt sahrauïs sobreviuen en ple desert, en territori argelià, vaig fer un escrit. Em va sortir del cor mentre intentava captar cada sentiment de les persones que m'acolliren a casa seva com si fos un familiar seu. Fins ara no l'havia publicat enlloc. Després del que ha passat amb els activistes espanyols penso que no puc trobar ocasió millor per penjar-lo. Sàhara libertad, Polisario vencerá!
-----
La pols jeu sobre la pell
El silenci corre per sobre les dunes,
Les jaimes, les construccions,
I colpeja contra el pit.
El cel observa,
El sol castiga, el vent complica el mirar,
El mirar altiu cap enfront,
Cap al futur,
Un futur que cal pensar que serà nostre.
Matarem la por, deixarem la pols enrere,
Les armes seran l’amor i l’esperança,
Guanyarem la batalla,
I per fi es farà justícia.
El futur serà nostre.
El silenci corre per sobre les dunes,
Les jaimes, les construccions,
I colpeja contra el pit.
El cel observa,
El sol castiga, el vent complica el mirar,
El mirar altiu cap enfront,
Cap al futur,
Un futur que cal pensar que serà nostre.
Matarem la por, deixarem la pols enrere,
Les armes seran l’amor i l’esperança,
Guanyarem la batalla,
I per fi es farà justícia.
El futur serà nostre.
Camp de refugiats de l'Aaiun, 2 de maig de 2010
2 comentaris:
Es preciosa, tot i que ultimament estic massa pessimista com per poder motivar-me en acabar de llegir l'ultim vers.
Segueix escribint Joan, tan be com sempre. Jo intentare recordar on vaig deixar la inspiracio, que no la trobo.
Una abraçada molt gran :)
M'encanta la teva manera de resumir en poques línies tants sentiments i tantes emocions. Em fas sentir com si ho estigues visquen en aquest moment Joan.
T'estimo
Publica un comentari a l'entrada