Després d'una última temporada per oblidar i d'unes altres anteriors sense massa sabors, sembla que enguany el València torna a ser un equip que fa por.
Passades ja set jornades des de l'inici de la Lliga 2008-09, el València és líder des de la tercera i per primera vegada ho serà ara en solitari. Així doncs, sembla que no és ni casualitat ni una petita alegria passatgera. Amb unes estadístiques d'equip sòlid, reuneix seguretat defensiva i punteria a dalt. Amb un Villa en estat de gràcia (també quan va amb Espanya), i un equip equilibrat i amb figures, està ressolent els partits amb força facilitat, l'última víctima, el Numància ha sortit escaldada de Mestalla amb un clar 4-0.
Amb Villa com a gran i resolutiva estrella, Mata com a emergent realitat, Vicente donant tot el que té en les estones que juga, jugadors resurgits com Joaquín, Albelda o Manuel Fernandes i reserves de luxe com Morientes, Angulo o Edu, Emery ha aconseguit armar un grup ple d'il·lusió i ganes de oblidar tètriques històries del passat.
La afició valencianista sent de nou corre entre les venes la confiança per l'equip i això és també un gran punt fort que converteix Mestalla en un castell infranquejable. Caldrà seguir treballant dur per convertir en èxits totes aquestes bones actuacions i mantenir el nivell fins al final i no perdre la confiança en les possibles dificultats que puguin anar apareixent durant la llarga temporada!!!
2 comentaris:
...la diferència...ara teniu entrenador...ara teniu coherència...
Salutacions!
Si senyor Camarada, ets un home de paraula.
Com pots comprovar, al meu poble a més de serveis falten altres "coses més humanes" i ens entretenim com podem, ademés de que va en perjudici del nostre caracter...
Bueno senyor que vagi tot perfecte, valor i al toro.
Carles.
Publica un comentari a l'entrada