divendres, 26 de juny de 2009

NO A LA SEGREGACIÓ SUBVENCIONADA!!

Han estat setmanes de feina però ha valgut la pena. Avui 26 de Juny de 2009 l'Associació de Joves Estudiants de Catalunya (AJEC) hem presentat un vídeo contra la subvenció amb diners públics de tots aquells centres que separen a nens i nenes, 16 a tota Catalunya. En el muntatge audiovisual han participat personalitats de la cultura i la política d'aquest país.

La Llei d'Educació de Catalunya que s'aprovarà pròximament manté les subvencions a aquest tipus d'escoles, caient així en un clar xantatge de la dreta més rància i immobilista de Catalunya.

Ha estat un plaer preparar aquest projecte; cal dir ben alt: "Per una educació pública, laica i de qualitat, a classe tots junts!"

dimarts, 23 de juny de 2009

UnA nIT De PrImAVerA


"Hoy no me hables de momentos futuros...

Sólo dejame mirarte a los ojos y soñar"

divendres, 19 de juny de 2009

DESPEDINT A UN EXEMPLE

Descansa en pau per sempre més Vicent
Mereixes un descans després de una tan ardua batalla contra la pobressa i la desigualtat
Ara ens deixes però tu saps que has guanyat, que has fet de l'ïndia un lloc una mica millor
Recordan-te intentarem ser cada dia millors persones

Gràcies per tot

dissabte, 13 de juny de 2009

"QUE VA A SER DE MI"

Avui penjo aquesta cançó; potser no és la més famosa d'Ismael Serrano però si una de les millors pel meu gust, carregada de sentiment, cada acord, cada nota, cada mot...
No sé perque la penjo avui; no tinc un motiu com si que haguès tingut més clarament fa alguns mesos. Potser és que la soledat em mossega el cor en aquesta solitària habitació, el fet que de vegades el buït guanya lloc dins d'un o potser només són les ganes de compartir aquesta gran obra amb tots els que vulgueu...
En fi, una abraçada càlida a tothom ;)



Qué va a ser de mí, volveré a mentir de nuevo
Llenaré mi cama de fantasmas, de muertos
Contaré los días, las calles que nos separan
Las tardes de domingo esperaré tu llamada.

Maldeciré a las parejas que, abrazadas,
sueñan con habitaciones de hotel desocupadas
Y odiaré con calma tu risa,
todas mis palabras, nuestra despedida.

Qué va a ser de mí, les diré barbaridades
a las mujeres hermosas que pasen por mi calle
Sin que me invites, me colaré en tus fiestas
Cuando venga tu recuerdo, reiré con violencia

Iré a buscarte a los sitios acordados
aunque tú no vengas, aunque me hayas olvidado
Te escribiré los versos que nunca te hice,
seré puntual como siempre quisiste.

Qué va a ser de mí, emprenderé un largo viaje
para que el eco de tus noches nunca me alcance
Qué va a ser de mí, dudo que en ningún bar
me puedan servir todo el alcohol que necesito para olvidar.

Iré a buscarte a los sitios acordados
aunque tú no vengas, aunque me hayas olvidado
Te escribiré los versos que nunca te hice,
seré puntual como siempre quisiste.

dissabte, 6 de juny de 2009

JORNADA DE REFLEXIO

Avui és la jornada de reflexió, i mentre deixo passar el temps a la feina, en una feina esporàdica, "aburridota" però ben pagada de cap de setmana, em dedico a fer el que toca, reflexionar sobre les eleccions.

Demà són les eleccions al Parlament Europeu. L'abstenció es preveu escandalosa i segurament quan llegim aquest text la dada serà confirmada per la crua realitat. Davant d'això cal treure la lupa (potser ben mirat amb unes ulleres ja farem) i començar a estudiar quines són les causes de la situació actual, que té dos grans problemes.
D'una banda, trobem la desafecció política com a realitat establerta des de comença a fer massa temps i que està fent-se notar per les altes xifres d'abstenció que acumulen les darreres cites a les urnes.
D'altra banda, ens topem amb un desinterès molt notori cap a Europa, cap a les decisions de les seves institucions i cap a un sentiment que ens hauria d'agermanar després d'haver aconseguit una pau inèdita en durada al continent abans de l'època actual.

Així doncs, unint els dos problemes trobem que a la gent li costa anar a votar i a sobre aquest cop ha de votar sobre un tema que ni hi creu ni li interessa. Perdonin que parli a nivell genèric!
Després del fracàs de la Constitució Europea al 2004 es tenien aquestes eleccions com un moment clau d'orientació i de compromís dels partits polítics per tal de saber apropar el tema als ciutadans. Calia compromís, parlar d'Europa i les seves institucions i no de problemes d'àmbit nacional; calia compromís, parlar de política i no d'avions militars.
La gent que corre pel carrer mirant el rellotge, la que no té assegurat arribar a final de mes per molt que penqui, la que omple els metros a l'hora punta i a la no punta, la que fa amb el seu suor que el món segueixi girant no es sent valorada pels polítics, sent que parlen en un altre idioma, que viuen en una realitat paral·lela. La gent vol respostes, vol millores, vol sentir a parlar d'aquelles coses que li mouen alguna cosa dins seu, com sap fer el Barça quan tot va bé. A canvi troben partits que es tiren pedres en espots electorals sense més contingut que aquest, desprestigi d'aquest, desprestigi d'aquell i al final, desprestigi de la política.
Quan parlo així ho faig conscient de que la gent moltes vegades no és la ventafocs del conte i és ella la que no es mobilitza, la que no lluita i la que no s'interessa, però el que està clar és que la gent no cobra per mobilitzar-se, són els partits polítics els que reben diners per moure a la gent, i cada dia semblen allunyar-se més de la seva funció. I quan dic això parlo d'accions com els esmentats espots sense contingut, parlo dels debats a cinc on les principals espasses dels dos grans partits s'absenten, parlo dels polítics que visiten els mercats i les escoles i les universitats només quan falta poc per anar a votar i parlo de totes aquelles actituds dels polítics i els seus entorns que semblen oblidar que són representants del POBLE.

Així doncs, com a ser somiador que em sento espero que aquesta dificultat actual es converteixi en una oportunitat, tanmateix com s'ha de fer amb la crisi econòmica i productiva que tenim a sobre, i treballem d'una vegada amb ganes de fer les coses bé, per el bé de tots i no només d'uns quants. D'aquesta manera, jo demà com a bon ciutadà aniré a votar perquè jo, a diferència d'alguns partits polítics si que tinc clares quines coses em toca fer bé i quines són les meves funcions.