diumenge, 11 de novembre de 2007

DESCUBRINT

Repassant per les prestatgeries de casa meva em vaig trobar amb un disc titulat "Cadizfornia". Efectivament, el seu autor és Antonio Orozco. M'havien parlat bé de les seves cançons i al escoltar-lo amb atenció he descobert un gran guerriller. És dels meus, un d'aquests guerrillers armats amb l'art de les paraules per difondre missatges i defensar la opció d'un món millor i molt més humà. Les cançons de protesta són molt bones i també s'endinsa en el sentiment de l'amor de manera magistral. Des d'aquí us faig la recomanació de tastar les seves cançons...

dimecres, 7 de novembre de 2007

TASTAR LA VIDA


Els meus ulls busquen conèixer de la vida...

Cerquen la sabiesa entre els llavis d'una dona o asaborint el dolç sabor d'una xerrada col.loquial amb en Gerard Quintana...

Les meves mans volen tastar el tacte suau de la pols del camí àrid...

Mentre les aromes de ciutat m'invadeixen, el cap se'm perd entre els elements del món inert...

El meu cor envellit busca entre els racons aquella sabia que el faci caure en l'eterna joventut i esgarrapar vida de les parets de la mina més fèrtil...
7 de Novembre de 2007

dijous, 1 de novembre de 2007

TOTS SANTS

"Avui seran protagonistes els oblidats de tot l'any"

dissabte, 13 d’octubre de 2007

13 d'Octubre de 2007

Avui en un carrer on era proletari entre patrons
el món s'ha convertit en un niu maravellós...

JOAN CAMPS i GARCIA

dilluns, 24 de setembre de 2007

FRASE

"EL MEU DIA ÉS L'ESPAI TEMPORAL EN QUE EM DIC DEMÀ"


JOAN CAMPS I GARCIA

dilluns, 17 de setembre de 2007

DESESPERACIÓ

Era de nit, silenci.

Les mans creaven paraules on només hi havia blancor; Buscaven crear aquella olor, aquell color... Cercaven representar el teu sabor, el teu valor en un simple paper blanc. Però no aconseguien res destacable. Morint inútils una rerre l’altre, sense una desendència fèrtil; Deixant indescriptible el seu amor per vos flotan en l’aire, sense poder enganxar-lo sense llibertat en un simple paper blanc.
Morien desesperades sense cumplir el seu objectiu de fer un poema prou bell per pagar-te justament el teu amor.



19 d’Abril de 2007

dissabte, 15 de setembre de 2007

(SOBRE)VIVINT

Nadó sense manta
Infant ferit
Heroi sense bandera
Guerrer sense futur
Llàgrimes sense una espatlla
Verd sense esperança

Esperant que cada gota naixent

de les meves venes purgui els meus “pecats”


Del 25 al 27 d’Agost de 2007

dimarts, 4 de setembre de 2007

PREFERÈNCIES

Un mes: Agost
Un dia de la semana: Divendres
Un moment del día: La tarda-vespre
Un planeta: La terra
Un animal: El porc
Un moble: La taula
Un líquit: L'aigua
Una friuta: La poma
Un instrument musical: La guitarra (en les seves diverses classes)
Una cançó: (dos) "Pare" i "De mica en mica" de Joan Manuel Serrat
Una menjar: Escudella amb carn d'olla!!
Una part del cos: Les mans
Un objecte: El llapis, sempre creador
Una assignatura: Història, saber-ne pot assegurar un millor futur!!!
Un número: El 8, per la seva forma sinuosa
Un cotxe: ¿Val la bicicleta?
Un color: El blau i el tronja
Una ciutat: París
El mar: Mediterrani
Un idioma: El Català
Una flor: La Rosa
Un verb: Estimar, Lluitar
Una estació: Tardor
Una prenda: Samarretes simples
Un quadre: Qualsevol del romàntic Friedrich
Un monument: La sagrada família
Un país: Catalunya
Un lloc: Riells del Montseny (El Bell lloch) o El cim d'un turó
Un esport: El tot poderós futbol!!!
Un integrant d'un grup: Fher, cantant de Maná o Gerard Quintana, excantant de Sopa!!!

diumenge, 2 de setembre de 2007

CARTA (VIRTUAL) AL MEU AMOR


2 de Setembre de 2007


Ara que no tinc les teves carícies, ara que no tinc el teu olor, ara que la teva absència em mata vull cridar al món que t'estimo! Ara que cap maleït pensament negre em tapa els ulls, ara que recordo la teva boca generant poesia m'adono de que un somriure s'escampa per la meva rígida boca. Ara que pensar en tu m'omple, ara que voler estar amb tu és l'únic que vull em sento ple i enamorat, orgullós de ser tu la meva estimada, inmensament feliç de ser, per tu, l'elegit entre un grapat...

A quin Déu a part de tú puc estimar si cap divinitat mai m'ha donat el que tu fins ara ja m'has obsequiat? Que millor em quedarà que pensar en tu mentre acarono els núvols al meu costat? Que més puc demanar quan veig les teves fotos i el meu cor aconsegueix ser órgan de vida pròpia?

Serien moltes coses les que podria escriure, però un bon resum seria dir-te moltes gràcies i demanar-te perdó per si algunes vegades no estic a la teva alçada


Un petó i una forta abraçada,


JOAN

AMB TU


Per la meva princesa, ella ho fa possible...



Venç al soroll. Crea el silenci i inventa el cel al nostre voltant. Dibuixa les estrelles al nostre cap i para el món. Torna a parar el món al meu costat; frena la remor de les onades i el soroll de les vides. Crea el silenci més perfecte amb les teves mirades. Esborra els problemes amb les teves carícies i omple la meva pell de somnis. Fem-nos complices amb els nostres somriures i vora el sol moribund convertim-nos en amants sense fronteres!


23 d'Agost de 2007

dissabte, 25 d’agost de 2007

"AVÍS A NAVEGANTS"

"EL POETA ÉS UN FINGIDOR; FINGEIX TANT COMPLETAMENT QUE FINS I TOT FINGEIX QUE ÉS DOLOR EL DOLOR QUE ELL SENT".

(Afers exteriors, visita a Portugal)

divendres, 17 d’agost de 2007

3 ANYS DE PROGRÉS


Estava jo mirant a l'infinit, però mirant sense veure res concret, i va invadir-me el cap una idea. Després de tres anys de tenir a Rodríguez Zapatero de president del Govern Espanyol dóna gust veure el progrés que patit Espanya. Tots estarem força d'acord amb que aquest país economicament (tot i les alegries de Solbes i el propi President a l'hora de parlar d'aquest aspecte) i amb infrastructures (Renfe, electricitat ...) seguieix deixant molt a desitjar i més encara comparant la situació amb altres països de la UE, però el progrés social que Espanya està vivint en només tres anys és espectacular. Perdent la mirada només tres anys i mig enrrera, veiem una Espanya amb tropes a l'Iraq donant suport al "somni americà", un país on els homosexuals no tenien el dret d'adoptar fills, i ni tan sols de formalitzar-se com a parella. Una Espanya sense el "discutit" carnets per punts que tot i les crítiques que rep després de la seva efervesencia sembla estar salvant moltes vides, i sense una llei del tabac que tot i discutida intenta assegurar una bona salud per aquelles persones que no volen embrutar-se els pulmons amb el fum dels altres. En aquest viatge a la "pre-història" també trobem que les families amb persones discapacitades no podien gaudir de l'ajuda estatal que el nou ejecutiu els proporcionarà. També, una altra rentada de cara que ha rebut el país ha estat la de la llei de peritat que busca assegurar per a les dones, lluitadores a la sombra al llarg de tota la història, una oportunitat de progressar al mateix ritme que els homes, fet increïble per a molts encara avui en dia. També destaca la llei de memòria històrica, que tot i que per a molts és només la mitat del que hauria de ser, sembla que apropi d'una vegada per totes el moment en que quedi clar qui foren els bons i qui els dolents a partir d'aquell 1936, qui va desafiar als estaments oficials i que es doti de dignitat a les víctimes de la guerra.

I és que, amb només tres anys Espanya s'ha rentat la cara com mai havia fet abans tan ràpidament. Bé és cert que qiuan l'AVE arribarà a la frontera francesa els altres països tindràn trens que ja portaran ales o que els joves estem condemnats a independitzar-nos gairebé als 40 anys però com digué un periodista francés, "Espanya s'ha convertit en el país on els somnis sembla que, per fi, es poden cumplir!". I això no vol dir que no ens haguem de queixar o reclamar quan les coses no van bé com exemplifican el drama de Renfe o la vergonya del transformador, però em de ser molt conscients que en aquesta legislatura que ara agonitza Espanya ha guanyat molt en aspectes que semblaven enquistats i no em d'oblidar com estava aquest país abans de l'arribada de les esquerres al poder. Tinguem memòria!!

diumenge, 22 de juliol de 2007

RECLAM D'UN COR JOVE


Avui que no tinc capital ni patrimoni ni estatge,
Avui que encara no tinc res a perdre
Vull dotar de protagonisme als oblidats
Vull tractar d’heroi l’obrer que mai descansa
I la dona maltractada.

Vull cridar a favor d’un món igual, ajudar als famolencs
I ser la llança que reventa el pit del superior.
Vull ser la veu que reclama en representació
D’’un poble que pateix.

Vull donar veu i plasmar en obra el dolor d’un arbre tallat,
El d’un vell oblidat i el d’un país enfrentat,
El patiment d’un gos trait.

Les injusticies explicaré i al vent li entregaré
Una revolta a difondre de Nord a Sud, d’Est a Oest.
Avui que no tinc capital ni patrimoni ni estatge,
Avui que encara no tinc res a perdre.



14 de Març de 2007

dilluns, 16 de juliol de 2007

UNA BONA FRASE...


"Si soñara la realidad y viviera lo que se fue..."

dimecres, 4 de juliol de 2007

EM FALTAS...


Tu k estas lluny, però que tens en tu tot allò que jo necessito ara mateix amb mi... les teves mans acariciant-me, la teva boca besant-me i el teu cos com un mapa on em vull perdre sent jo cada vegada més petit en la seva inmensitat...

diumenge, 1 de juliol de 2007

LLETRA DE "ODIO" DE REVÒLVER

Odio la ensalada de verano y las luces amarillas que alumbran el extrarradio
No soporto las tulipas de las lámparas que anidan en las mesitas de noche cada cuarto
Odio las neveras donde nunca hay nada aparte agua del grifo en botellas de cocacola
No soporto a la gentuza que tiene perro en invierno y en verano va a la calle porque sobra
Odio a los violentos que golpean encubiertos por la ley a sus familias en sus casas
No soporto los mosquitos ni las ratas y el olor a sucio del que no se lava
Odio al que se juega sin escrúpulo ninguno su sueldo en una máquina del bar
No soporto a los que acuden los domingos a la iglesia y luego el lunes son peor que Satanás
No me gustan las cadenas ni los lazos no me gustan las fronteras ni visados
No me gustan los anzuelos ni las balas ni la ley sin la justicia en el que manda
Qué le voy a hacer si con razón o sin razón Aunque tú me des la vuelta tengo el mismo corazón Qué le voy a hacer si con razón o sin razón Y aunque tú me des la vuelta tengo el mismo corazón No soporto a los que dicen la letra con sangre entra con la sangre yo no pienso negociar
Odio a los torturadores pistoleros y asesinos les deseo cien años de soledad
No soporto a los que hablan siempre a gritos por el móvil nada más aterrizar el avión
Odio a los gallitos de gimnasio porque siempre desprecian mi sudor
No me gusta que me obliguen sin brindarme explicaciones de porqué si o porqué no
No me gusta ni que humillen a los toros ni la caza con hurón
Qué le voy a hacer si con razón o sin razón Aunque tú me des la vuelta tengo el mismo corazón Qué le voy a hacer si con razón o sin razón Y aunque tú me des la vuelta tengo el mismo corazón No soporto a los ases del volante que a volar a dos cuarenta le llaman su factor riesgo
Me parecen reprimidos y egoístas porque exponen mi pellejo y tu pellejo
No soporto a los perros de la guerra porque se corren disparando su cañón
Odio a los discjockeys asesinos porque siempre me joden la canción
No me gustan las cadenas ni los lazos no me gustan las fronteras ni visados
No me gustan los anzuelos ni las balas ni la ley sin la justicia en el que manda
Qué le voy a hacer si con razón o sin razón Aunque tú me des la vuelta tengo el mismo corazón Qué le voy a hacer si con razón o sin razón Y aunque tú me des la vuelta tengo el mismo corazón

AQUELLA DOLÇA FLORETA


Mica en mica i sense saber pas com, aquella floreta dolça que vaig conèixer se'm fica al cap moltes hores al dia, em dóna la vida amb les seves coses i cada cosa que tinc d'ella té una llum especialment bonica, especialment brillant...

De mica en mica m'he adonat que les coses que diu i que pensa m'importen i que el meu somni quan les coses no li somriuen seria tenir una capa prou gran per protegir-nos tots dos sota d'aquesta i allunyar-nos del món.

De mica en mica m'he adonat que quan no la tinc amb mi em falta algo i que quan escolto cançons d'amor hi veig un no sé que que mai abans havia sentit amb tanta força...

M'adono que quan vull fer alguna cosa bona o crear l'escrit més bonic que ningú mai hagi llegit ho vull fer especialmentment per a ella ( un exemple és aquest blog ;P) i que per a ella vull ser sempre una mica millor...

De mica en mica aquesta flor s'ha fet la propietària del meu cor i a ella li donc totes les gràcies que el món pot tenir!

@>-,--

ESPANYA I EL SEU CARÀCTER

Fa ja molts anys que Antonio Machado dorm eternament en terres de Cotlliure i aquests versos escrits per ell encara no desantonen a l'hora de definir Espanya i el seu caràcter...


La España de charanga y pandereta
cerrado y sacristía
devota de Frascuelo y de María,
de espíritu burlón y de alma quieta
ha de tener su mármol y su día,
su infalible mañana y su poeta.

dimarts, 19 de juny de 2007

DIARI D'UN POETA -19/6/2007-


Hi HA DIES EN QUE SE'T NEGUEN ELS SOMRIURES; HI DIES EN QUE TOTES AQUELLES COSES PER LES QUALS HAS LLUITAT AMB LA TEVA SUOR SEMBLEN NO HAVER TINGUT CAP RECOMPENSA PALPABLE AMB LA TEVA MÀ; HI HA DIES EN QUE T'ADONES DE QUE QUI T'HA D'AJUDAR A CAMINAR, O DE FET, QUI T'HA FET CAMINAR, NO SAP DEL TOT BÉ QUI ETS, QUE NO CONEIX LA TEVA FORMA DE FER O LA TEVA MANERA DE SENTIR...

HI HA DIES EN QUE LES CIRCUMSTÀNCIES ET FAN SENTIR MOLT I MOLT SOL. MOMENTS EN QUE ET PREGUNTES SI ESTAR SEMPRE ACOMPANYAT DE GENT QUE APREN A CONEIXER RES DE LA TEVA FORMA DE SER NO ÉS ESTAR SOL REALMENT... ÉS EN AQUESTS MOMENTS EN QUE EL MÓN SEMBLA UN LLOC SOTERRANI, INFERIOR A TOT EL VISCUT ANTERIORMENT. TOT ES TORNA FOSC I LLAVORS NOMÉS LES LLÀGRIMES SEMBLEN VOLER SER LES TEVES FIDELS COMPANYES: ET BUSQUEN, S'APROPEN A TU I ES DEIXEN ANAR BEN AFERRADES A LES TEVES GALTES.

ET PREGUNTES MOLTES COSES. NO ENTENS ELS VALORS DE GAIRES ELEMENTS PRE-ESTABLERTS DES DE QUE NEIXEM I TOT AGAFA UN CAIRE TRIST, EL MÓN S'APAGA SOTA UN GRIS GENERAL.

PERÒ ES SIUPOSA QUE CAL SEGUIR LLUITANT, QUE CAL SEGUIR TIRANT ENDEVANT EL CARRO AMB ESFORÇ I LLUITA. CALDRÀ RECOLLIR FORÇA D'ON SIGUI PER SEGUIR LLUITANT I OBLIDAR-SE DELS JUDICIS DELS DEMES, SENT COM SEMPRE, GUERRES EN LA NOSTRA SOLITUD.

FINS AVIAT!!!


Jorge López, un jugador de tècnica depurada i classe selecta, a acabat el seu contracte amb el València i la pròxima temporada seran uns altres els aficionats que disfrutaran amb el seu estil de joc.
Diumenge va jugar el seu últim partit com a "xé" a Mestalla i la grada li va dedicar una sonora ovació pels serveis prestats durant les tres temporades que ha jugat a València.
Procedent del Vil.lareal, va arribar a Mestalla l'estiu de l'any 2003 i aquella fou la seva millor temporada com a valencianista. Amb Angulo lesionat bona part de la temporada, fou Jorge López el titular habitual de Benítez a la banda dreta. Els seus registres foren molt positius i gols com el fet a Mestalla contra el Saragossa (3-2) quedaran pel record. El València fou aquell any campió de lliga, i ell en fou un dels culpables.
L'any següent, amb Ranieri a la banqueta la seva classe no fou valorada i anà cedit al Mallorca. A finals de temporada va lesionar-se greument i no va tornar a jugar fins a mitjans de la temporada següent, la 05-06. Amb Quique a la banqueta Jorge es convertí en un jugador de segones parts i no va agafar el ritme necessari. En aquesta última temporada, sense l'excusa de la lesió, ja oblidada, ha esta Joaquin qui li ha tancat les portes de l'equip titular. Jorge López s'ha hagut de conformar amb molt poquetes opcions de jugar i, tot i axí, quan ha tingut oportunitats acceptables, ha mostrat l'essència del que pot oferir en moments de confiança.
Des d'aquí et desitjem la millor de les sorts amic, fins aviat i gràcies per tot!!!

dilluns, 18 de juny de 2007

CONCERT IL DIVO



Ahir, 17 de Juny de 2007, a la nit el Palau Sant Jordi de Barcelona va acollir el concert del grup "Il Divo". La nit va ser plena de bona música, d'impecables cançons executades de manera magistral pels quatre memembres d'aquest grup creat amb el model de "torre de Babel".

Amb una posada en escena digna de les millors cites i amb una orquesta de violins, baix, piano i teclats els protagonistes del grup rebien un acompanyament fantàstic. La pantalla gegant del fons de l'escenari era molt clara i reproduia imatges molt ben coordinades amb la música escaient de cada moment.

La traca final amb "Regresa a mi", considerada ja un bis fou apoteosica, amb una "invasió" general de la platea i amb una entrega total dels artistes components del grup enfront el seu públic, que mostra ahir amb la seva actitud una gran fidelitatat i admiració.

Fou una vetlla molt especial i carregada de moments molt brillants. Enhorabona Il Divo!!!

diumenge, 17 de juny de 2007

EL PRINCIPI DEL COMENÇAMENT

Amb la idea de crear un petit espai personal al món on poder penjar els meus pensaments, les meves cançons preferides, els videos més especials per a mi, les meves opinions, les meves creacions... he creat aquest blog.
En ell guardaré bocinets de la meva vida, serà com un racó del cor on hi guardo el millor i més important del meu voltant!!
Així doncs ja aniré creant mica en mica un blog cada vegada m´´es ple de vida i sentiments!!!

Fins a properes ocacions!!!