diumenge, 1 de juliol de 2007

AQUELLA DOLÇA FLORETA


Mica en mica i sense saber pas com, aquella floreta dolça que vaig conèixer se'm fica al cap moltes hores al dia, em dóna la vida amb les seves coses i cada cosa que tinc d'ella té una llum especialment bonica, especialment brillant...

De mica en mica m'he adonat que les coses que diu i que pensa m'importen i que el meu somni quan les coses no li somriuen seria tenir una capa prou gran per protegir-nos tots dos sota d'aquesta i allunyar-nos del món.

De mica en mica m'he adonat que quan no la tinc amb mi em falta algo i que quan escolto cançons d'amor hi veig un no sé que que mai abans havia sentit amb tanta força...

M'adono que quan vull fer alguna cosa bona o crear l'escrit més bonic que ningú mai hagi llegit ho vull fer especialmentment per a ella ( un exemple és aquest blog ;P) i que per a ella vull ser sempre una mica millor...

De mica en mica aquesta flor s'ha fet la propietària del meu cor i a ella li donc totes les gràcies que el món pot tenir!

@>-,--

1 comentari:

*Laia* ha dit...

Ets un cel!
Em vaig fixar en tu el primer cop que et vaig veure. Vale, en aquell moment era atracció física (no et coneixia de res), però si els ulls són el mirall de l'ànima els teus ja m'asseguraven que acabaria ben enamorada. I així va passar, i cada dia que passa aquest sentiment és més fort, ja sigui, quan parlo amb tu, perquè et conec més o, quan no et tinc al meu costat, perquè et trobo a faltar.
El que cada petó, cada carícia, cada escrit o cada detall (com el regal del 5 de Juliol ;P) provoquen en mi no és fàcil de dir, perquè dir-te que t'estimo no és suficient...tot i ser poc per expressar el que sento, només puc acabar dient que t'estimo. <3