dijous, 23 de setembre del 2010

LA FORÇA DEL CONJUNT


“la fuerza del grupo suma más que el relámpago de una estrella fugaz”


diumenge, 19 de setembre del 2010

AMB LA MOTXILLA A L'ESQUENA, CAMÍ DE LA LLIBERTAT


Ens ha deixat José Antonio Labordeta, escriptor, cantautor i polític natural de l'Aragó. Planer i d'esquerres, avui ens hem quedat sense un referent, sense un mestre, sense un mirall on mirar-nos i apendre.

Conegut per ésser diputat durant dos legislatures al Congrés per la Chunta Aragonesista (CHA), fou cantautor i escriptor, sent aquesta una via d'expressió durant el final del franquisme, amb les seves compromeses lletres. També fou popular el seu programa documental, "Un país en la mochila", en el que a base de caminar, tot fent narrativa poètica, anava mostrant els racons més bonics i rurals de la geografia espanyola.

Home polifacètic, i que abans que res havia estat professor a Terol, sempre ha estat un gran defensor de la llibertat, de la paraula com a eina, i la seva personalitat pròxima i entranyable el convertien en un polític del poble, un mestre popular de la paraula.

Avui les seves paraules s'han apagat als 75 anys, i ho han fet plenes de raó, contundència i ironia fins l'últim dia. Ara només ens quedarà recordar-lo, amb el sabor amarg que sempre ens fa pensar que els millors sempre marxen abans que els altres.


"Habrá un día en que todos, al levantar la vista, veremos una tierra que ponga libertad"


divendres, 10 de setembre del 2010

ESCOLTANT L'AIGUA ENTRE LES ROQUES

He escapat del pou fosc i de la llacuna vella.
He sobreviscut a la màxima eufòria i a la recaiguda més tramposa.
He volat vora el cel lligat a una estrella polisària amiga i no he après a callar enfront el dolor.

He nedat per mars d’arreu i a la costa de cada un d’ells he sentit por.
He seguit camins que em van dir que portaven a la mateixa porta del cel, però en ells vaig conèixer les drogues del infern.

He viscut com un vell en cos de jove, i he explicat secrets a la lluna a cau d’orella.
He mentit mil cops en benefici d’altres, i he cremat centenars de paraules al foc que fa neteja.
Han intentat acabar amb mi a cops d’espases roents però tot i tropeçar sempre he escapat.

I avui he arribat aquí, amb tu, amb les butxaques buides i les mans molt plenes. Amb ganes de descans després de tanta guerra, amb ganes de buscar bones pedres per construir una casa fixa amb bons pilars.
Aquí he decidit acabar el trajecte, perquè t’he trobat a tu.


26/8/2010

dijous, 9 de setembre del 2010

CANÇÓ PER 1 DIA D'ANIVERSARIS

Aquí va un petit regal per a dues persones que avui 9 de setembre fan anys, una és la meva tata, i l'altre un molt bon tiu, un bon company i amic!!




pensa sempre q l'horitzó, allò que està per venir sempre valdrà la pena!!

divendres, 3 de setembre del 2010

JUSTÍCIA, RECOMPENSA AL SABER FER

Ahir un molt bon amic, el germà que mai he tingut, del que us he parlat més d'una vegada per aquí, aspirava a ser premiat amb el Bdblog al millor blog personal de tot l'Estat espanyol. Vaig estar pendent d'aquesta notícia durant tota la tarda i vespre fins que em vaig disposar a dormir... Llavors vaig rebre un sms inesperat, era ell i em deia que havia guanyat el premi!! Va ser una gran notícia, ja que a més comentava que jo havia estat molt present en la seva ment en aquells moments emotius i feliços, tot un regal per mi i la meva fe.

Quan vaig llegir les paraules i el meu cervell les va dotar de sentit, vaig fer un salt del llit i em vaig abraçar molt fort a la persona estimada més pròxima que vaig tenir en aquell moment a la vora, que no era altra que ma mare... En aquell moment vaig tenir clar que Déu segurament no, però si que existeix alguna cosa que acaba fent que tota feina tingui sempre una recompensa.

Si aquest gran artista no haguès guanyat el premi, per mi i per tots els que l'estimem haguès sigut igual de gran, igual de genial, però sincerament, la seva victòria m'ha fet creure una miqueta més en la justícia, en la vida, en les recompenses al saber fer.

No crec que facin falta gaires paraules més, tan sols FELICITATS, però per sobre de tot GRÀCIES MARIO!!
(foto del març de 2010 durant una manifestació per una educació millor, quan la lluita tenia gasolina que la fes cremar)

dimecres, 1 de setembre del 2010

SÀHARA

Quan el passat mes de maig vaig estar als camps de refugiats en els que molt sahrauïs sobreviuen en ple desert, en territori argelià, vaig fer un escrit. Em va sortir del cor mentre intentava captar cada sentiment de les persones que m'acolliren a casa seva com si fos un familiar seu. Fins ara no l'havia publicat enlloc. Després del que ha passat amb els activistes espanyols penso que no puc trobar ocasió millor per penjar-lo. Sàhara libertad, Polisario vencerá!

-----

La pols jeu sobre la pell
El silenci corre per sobre les dunes,
Les jaimes, les construccions,
I colpeja contra el pit.

El cel observa,
El sol castiga, el vent complica el mirar,
El mirar altiu cap enfront,
Cap al futur,
Un futur que cal pensar que serà nostre.

Matarem la por, deixarem la pols enrere,
Les armes seran l’amor i l’esperança,
Guanyarem la batalla,
I per fi es farà justícia.

El futur serà nostre.

Camp de refugiats de l'Aaiun, 2 de maig de 2010