dijous, 26 de juny del 2008

LA VIDA SEMPRE ET RESERVA UN SOMRIURE ;P

FELICITACIÓ A L'AMIC MARC!!

A VEGADES LA VIDA ET FA TREBALLAR MOLT DUR I SEMBLA QUE ELS PREMIS A L'ESFORÇ TRIGUEN EN ARRIBAR; A VEGADES SEMBLEN PERDRE'S PEL CAMÍ...

A VEGADES LA VIDA ET FA TROPEÇAR, TOQUES EL TERRA I SEMBLA DIFÍCIL REMUNTAR...

PERÒ, LA VIDA TAMBÉ TÉ SORPRESES AGRADABLES I RECOMPENSES PER L'ESFORÇ. AVUI AQUESTA ALEGRIA, AQUEST PREMI DE LA VIDA S'ANOMENA BONA NOTA A LA "SELE" I CREC QUE NINGÚ SE LA MEREIX MÉS QUE TU.

FELICITATS PER SABER TREBALLAR AMB TANT ESFORÇ, GRÀCIES PER SER COM ETS!

dilluns, 16 de juny del 2008

RECORDANT LA LLUITA A FLOR DE PELL


Ahir dia 15 de Juny de 2008 va tenir lloc al castell de Montjuïc la celebració pertinent a l'entrega d'aquest mateix espai a l'Ajuntament de Barcelona. El castell tindrà ara una nova cara i serà un espai per a la pau i no per a la guerra com ho havia estat fins ara.

L'ajuntament barceloní, en un acte que el dignifica, convertirà un lloc amb passat fosc en una nova llar plena d'esperança i bons proposits, donant així una oportunitat a la pau. Aquest era un bon context per que el dia fos alegre i familiar (o va ser i amb exit rotund de visitants), però la cloenda de la celebració va ser un plat fort, d'aquells que dóna gust saborejar, d'aquells que només els grans xefs saben oferir al públic. Raimon, el mític cantant de Xàtiva, va oferir un concert de poc més d'una hora, ben a la vora d'on Companys va ésser afusellat.

El cantautor va omplir l'espai de sensacions i bona música, i en la seva reaparició pels visos va enlluernar a tothom cantant tres cançons que han significat molt per aquest país i que encara signifiquen molt; sempre significaran molt: "Jo vinc d'un silenci", "Diguem no" i "Al Vent". Van renéixer una vegada més de la gola d'aquest gran lluitador per aportar sensacions de força, de coperació, de lluita en favor de llibertats robades. La veu encara (i tant com sempre) potent del cantautor, la guitarra i el sol trencant els núvols ens van emocionar i la pell ho va demostrar. Potser pel record, potser per la felicitat de viure temps millors, potser per veure que les veus compromeses cada vegada semblen tenir menys hereus en els temps acomodats que corren...


Moltes gràcies Raimon, ets un mestre i un guia!!!

dissabte, 7 de juny del 2008

dimecres, 4 de juny del 2008

DE COPES AMB LA MELANCOLIA

Després d’una vespre de copes solitàries,
Pels carrers humits,
Regalimats de pluja gris,
Recordo els llunyans moments
De despreocupació infantil.

Recordo els partits del pati petit,
Recordo els jocs tradicionals i,
Aquelles èpoques on els monstres
Vivien sota el llit o dins l’armari.

Recordo els moments on no existien les pors,
On somiar encara era possible,
On encara hi havia esperança
D’un món molt millor.


Unes èpoques millors, en que
els problemes no tenien aquell
maleït i espantós adjectiu: "econòmics".

Ara una olor m’arriba d’un portal conegut,
És portadora del record del primer amor,
Que com tot en aquesta vida,
Va volar sense deixar més rastre que la pols.

Juny 2008