dimecres, 4 de juny de 2008

DE COPES AMB LA MELANCOLIA

Després d’una vespre de copes solitàries,
Pels carrers humits,
Regalimats de pluja gris,
Recordo els llunyans moments
De despreocupació infantil.

Recordo els partits del pati petit,
Recordo els jocs tradicionals i,
Aquelles èpoques on els monstres
Vivien sota el llit o dins l’armari.

Recordo els moments on no existien les pors,
On somiar encara era possible,
On encara hi havia esperança
D’un món molt millor.


Unes èpoques millors, en que
els problemes no tenien aquell
maleït i espantós adjectiu: "econòmics".

Ara una olor m’arriba d’un portal conegut,
És portadora del record del primer amor,
Que com tot en aquesta vida,
Va volar sense deixar més rastre que la pols.

Juny 2008

1 comentari:

*Laia* ha dit...

Com pots dir que ja no ets capaç d'escriure?
Sembla que aquell Joan que exprimia les seves preocupacions per emocionar escrivint ha tornat, si és que algun cop havia marxat. És fàcil trobar tot de detalls referants als últims aconteixements, trobar cadascuna de les raons que t'han fet crear cada paràgraf.
He trobat molt encertat l'acompanyament de la foto. Només amb això i la primera línia, ja t'introdueixes per complet en el sentiment que es descriu.

Molt bé carinyo!
T'estimo!!<3