dissabte, 16 d’agost del 2008

SAME MISTAKE

EL MATEIX ERROR
Dono voltes al meu llit,
I una vegada més m’és impossible dormir
Vaig fins la porta i surto al carrer,
Miro les estrelles sota els meus peus,
Mentre recordo en el que hem vaig equivocar...

Així, allà vaig:
Hola, Hola!
Aquí no hi ha cap lloc al que vulgui anar,
La meva ment està nuvolada,
I el meu cor és fort, no és deixa mostrar
He perdut la cançó que hem tornava boig

Així, allà vaig (així que marxo d’aquí)
Uuuuuuuuuuuh

Hi ha molts homes preparats per lluitar,
I al final de la nit va venir un
Va dir “Has vist el meu enemic?”
Deia que s’assemblava a mi
I llavors em vaig preparar per tallar-me a mi mateix...

Així, allà vaig (així que marxo d’aquí)
Uuuuuuuuuuuh

No estic cantant per una segona oportunitat,
Estic cridant fins a més no poder
Dóna’m una raó i no una elecció
Per que simplement fallaré de nou en el mateix error

Uuuuuuuuuuuh

I potser algun dia ens trobarem
I potser conversarem enlloc de només parlar
No compris promeses,
Per que no hi ha promesa que em guardi
La meva personalitat em porta problemes

Així, allà vaig (així que marxo d’aquí)

Uuuuuuuuuuuh

No estic cantant per una segona oportunitat,
Estic cridant fins a més no poder
Dóna’m una raó i no una elecció
Per que simplement fallaré de nou en el mateix error

Uuuuuuuuuuuh
Dono voltes al meu llit,
I una vegada més m’és impossible dormir
Vaig fins la porta i surto al carrer,
Miro les estrelles,
Miro les estrelles caient
I em pregunto quan va ser que em vaig equivocar

(James Blunt)

dimecres, 13 d’agost del 2008

...


Ja noto la infelicitat com una part del meu cos

Noto com s'escapa entre els meus dits la joventut que encara no he assimilat

Noto com cada engruna d'aire és més trista quan ha passat pel meu interior,

i noto com cada trobada en grup m'escup la veritat de que he estat creat per crear en solitud...

diumenge, 10 d’agost del 2008

SENSE TU


Recordo entre ombres de color gris i llàgrimes que cauen al fons de la meva ànima aquella dona que va ser el meu motiu per viure, que va ser la meva esperança per caminar en aquest món de tenebres. Tu vas ser aquell element que em feia ser diferent a la resta d’infeliços que m’envolten.

Recordo aquell gèlid dia d’estiu i aquelles paraules...deien coses així com “ja res sembla ser el que era”, “la rutina ens esclafa”, “som massa diferents per seguir endavant, serà millor així...”.
Aquell dia gèlid... en aquell dia gèlid va morir el fill que mai vam tenir, va caure derruïda la casa que sempre havíem somiat ocupar, tot va morir amb el nostre final i una llum dintre meu es va apagar per sempre més. La fe va relliscar-se’m de les mans, i de cop em vaig trobar recollint del terra els somnis que s’havien trencat en mil trocets.

Recordo aquells moments d’èxtasis acariciant la teva pell amb les meves mans, no puc oblidar com enyorava el teu cos cada vegada que en el meu llit no et tenia, sincerament no sóc capaç de imaginar-me caminar feliç sense tenir la teva mà agafada amb la meva. En aquells dies estava “parlant amb Déu, atrapant l’infinit” cada vegada que et veia, cada vegada que amb força t’abraçava.

Durant molts dies vaig pensar que mai més seria addicte a res, que mai més sentiria ansietat per repetir un acte que m’omplis. Quan estava amb tu i tocava marxar cap a casa, recordes? era quan encara érem uns nens i a casa m’esperaven; quan esperava alguna noticia teva per via sms em sentia hàbit d’una set que només tu calmaves. Creia que mai més res podria provocar-me set i calmar-me-la, però em vaig equivocar.

No sabria dir quan temps fa que hem vas deixar, però ja deu fer temps que tinc aquí amb mi la teva substituta. M’ho indica la meva cara demacrada i les meves dents desmillorades; m’ho diu que ja cap amic em busca i m’ho fa pensar la sensació de pèrdua de la temporalitat.

Cada cop que preparo la dosi, mentre sona al gira-discos aquell maleït grup de rock que poc a poc em vas anar fent estimar, penso en el teu rostre i així impedeixo sentir-me malament. La preparo assaborint aquella sensació d’impaciència que tenia cada vegada que apuràvem una cita o quan t’esperava al xamfrà de sempre. Intento recordar amb memòria fotogràfica els petons que em feies quan ens trobàvem o quan des del mirador contemplàvem Barcelona. Després, al acabar l’acte irremeiable, intento sobreviure a la gravació permanent del teu somriure dins el meu cap, mentre sento ja corre per entre la vermella sang aquesta merda que, dia a dia, acostumant-me a la teva absència, em va matant.

13 de Juliol de 2008

diumenge, 3 d’agost del 2008

EL CALAIX DE LA MEVA VIDA!!!

Fa uns pocs dies la meva germana va llençar un repte a l'aire en el seu blog(lunadeseptiembre.blogspot.com). Aquest consistia en omplir un calaix de mida mitjana amb totes aquelles coses que d'una manera o d'una altra ens definien i mostraven algun aspecte de la nostra forma de ser. Jo m'he sumat a aquesta magnífic repte aquesta mateixa matinada, i de veritat que ho recomano. T'ajuda a que et coneguin millor, i sobretot, mentre recopiles cada petit tresor, també et coneixes millor a tu mateix, recordes moltes coses.... Weno, prou de xarreres, aquí deixo la foto general i les fotos detall del calaix de la meva vida!!!!

P.D: Feu el vostre i si voleu us el penjaré en aquest blog si vosaltres no en teniu!!!

divendres, 1 d’agost del 2008

GOODBYE MY LOVER

Per a molts, James Blunt és només aquell cantant que va compondre la repetitiva "You're Beautiful", però la veritat és que el cantautor britànic és molt més que això. Aquí us deixo un video amb la versió traduida al castellà d'una de les seves millors cançons "Goodbye my lover". Si alguna vegada heu estimat algu fins el punt de canviar la vostra forma de preparar el futur, o fins el punt de no poder dormir si el seu cos no us acompanya, segur que us agradarà mooooolt!!!
Prepareu els mocadors!!! ;P