divendres, 3 de setembre de 2010

JUSTÍCIA, RECOMPENSA AL SABER FER

Ahir un molt bon amic, el germà que mai he tingut, del que us he parlat més d'una vegada per aquí, aspirava a ser premiat amb el Bdblog al millor blog personal de tot l'Estat espanyol. Vaig estar pendent d'aquesta notícia durant tota la tarda i vespre fins que em vaig disposar a dormir... Llavors vaig rebre un sms inesperat, era ell i em deia que havia guanyat el premi!! Va ser una gran notícia, ja que a més comentava que jo havia estat molt present en la seva ment en aquells moments emotius i feliços, tot un regal per mi i la meva fe.

Quan vaig llegir les paraules i el meu cervell les va dotar de sentit, vaig fer un salt del llit i em vaig abraçar molt fort a la persona estimada més pròxima que vaig tenir en aquell moment a la vora, que no era altra que ma mare... En aquell moment vaig tenir clar que Déu segurament no, però si que existeix alguna cosa que acaba fent que tota feina tingui sempre una recompensa.

Si aquest gran artista no haguès guanyat el premi, per mi i per tots els que l'estimem haguès sigut igual de gran, igual de genial, però sincerament, la seva victòria m'ha fet creure una miqueta més en la justícia, en la vida, en les recompenses al saber fer.

No crec que facin falta gaires paraules més, tan sols FELICITATS, però per sobre de tot GRÀCIES MARIO!!
(foto del març de 2010 durant una manifestació per una educació millor, quan la lluita tenia gasolina que la fes cremar)

3 comentaris:

Anònim ha dit...

molt bo.

guillem

Anònim ha dit...

Genial!!!

Cèlia

JOAN ha dit...

copio i enganxo aquí un missatge que el propi Mario va escriure sota l'enllaç d'aquesta actualització al facebook:

Eres sin duda el mayor regalo que me ha dado un trabajo, la mayor recompensa que me ha ofrecido la vida, la mayor alegría de una palabra tan fácil como amistad y tan compleja como su sentimiento. Siempre serás un poeta al que admirar, un am...igo al que cuidar y un ser humano del que aprender. Te quiero, respeto y leo. Siempre, grillos y carpinteros de sueños. Da igual si en una jaula o en un taller, siempre el escenario será el mismo; la vida.

Con todo el cariño del mundo, Mario!