divendres, 29 de juliol de 2011

LA VALENTIA I #CONGRESDESDEBAIX


Des de fa mesos segueixo atent i per informacions d'un gran amic tot el procés que ha generat #congresdesdebaix, un concepte nascut arrel de les noves xarxes socials que darrerament mouen el món, fent-lo més espontani, interactiu i canviant. Aquest cap de setmana celebren la seva Escola d'estiu per debatre, recollir opinions, fer pinya, treure conclusions... I tinc el privilegi d'haver estat convidat com a ponent per oferir la meva visió com estudiant i referent del món associatiu en un dels debats, titulat "El PSC vist des de fora" i he decidit buscar unes quantes paraules per parlar sobre el moviment i tot allò que n'opino aquí al blog.

Un nombre molt gran de persones va sumar-se a aquest moviment que promou un canvi en les formes de fer política dins del Partit Socialista de Catalunya (PSC) en aquests moments entre les passades eleccions municipals del maig i el Congrés de la tardor. Demanen més paper de les bases, més debat intern i sobretot un canvi de forma. Això passa per a persones noves, amb aire fresc i altres conceptes de política. El moviment, el procés, no parla mai de noms, ni de candidats, fet que el dota de major credibilitat. No busca encumbrar cap dirigent en concret, busca dotar al partit del discurs de les seves bases, fer fluir les idees de baix a dalt, com el seu nom i concepte indica amb absoluta perfecció.

Si hagués de definir amb una sola paraula el que penso sobre aquest moviment seria "Valentia". Valentia, allò que t'empeny a entrar en el món de la política, de les idees, del disseny del model de societat que desitges construir. Fa temps que la valentia era una paraula abandonada per molts dels que fan política. Molt sovint ningú aixecava la veu: no tocava, calia no contradir la mediocritat dels líders del propi partit, seguir amb el mutisme tot i caminar cap a un penya-segat, un precipici molt profund. Ara s'ha creat aquesta veu valenta, i crec que mereixen un gran reconeixement. Són un David contra Goliard, i a més un conegut i molt pròxim, fet que requereix encara més valor. Volen canviar les coses i ho fan assumint les conseqüències, acte que els definix com autèntics lluitadors en favor d'un col·lectiu que si triomfen rebrà els fruits de gaudir d'un partit més net i renovat. Pot agradar més o menys aquest moviment, però ningú pot negar que representa i recupera els millors conceptes de la millor manera de fer política. Li desitjo tota la sort del món!