*texto primero en catalán, y después en castellano
Avui no tinc massa paraules. El meu país, Catalunya està sumit en una tragèdia sense gaires precedents. Un incendi potentíssim està devastant la comarca de l'Alt Empordà (coneguda, entre d'altres coses, per les precioses platges de la Costa Brava), i en 24 hores ja ha cremat unes 13.000 hectàrees. El fort ben de la zona, la Tramuntana està dificultant molt l'extinció. El drama a nivell de paisatge, humà i medi ambiental és brutal, i l'olor a cremat i la pols de la cendra fins i tot inunda la meva ciutat, Barcelona, que està a uns 150 quilòmetres de distància. El dolor és major veient l'esforç inhumà dels bombers i voluntaris, just ara que la prevenció d'incendis ha patit aquest any unes retallades brutals, obra d'aquests governants de dretes que només donen pa als bancs i regalen misèria a la població a mans plenes.
Així doncs, aquí us deixo el poema, avui més emocional que perfeccionista acompanyat d'una trista i brillant fotografia de Lluís Serrat, del diari El Punt Girona.
Hoy no tengo demasiadas palabras. Mi país, Cataluña está sumido en una tragedia sin demasiados precedentes. Un incendio potentísimo está devastando la comarca del Alt Empordà (conocida, entre otros cosas, por las preciosas playas de la Costa Brava), y en 24 horas ya ha quemado unas 13.000 hectáreas. El fuerte viento de la zona, la Tramuntana está dificultando mucho la extinción. El drama a nivel de paisaje, humano y medio ambiental es brutal, y el olor a quemado y el polvo de la ceniza incluso inunda mi ciudad, Barcelona, que está a unos 150 kilómetros de distancia. El dolor es aún mayor viendo el esfuerzo inhumano de los bomberos y voluntarios, justo ahora que la prevención de incendios ha sufrido este año unos recortes brutales, obra de estos gobernantes de derechas que sólo dan pan a los bancos y regalan miseria a la población a manos llenas.
Así pues, aquí os dejo el poema, hoy más emocional que perfeccionista acompañado de una triste y brillante fotografía de Lluís Serrat, del diario El Punt Girona.
Cremes Empordà, traït per la Tramuntana
i el meu cor plora sense treva,
tal com avancen les flames Catalunya avall.
Arriba a Barcelona el fum i la cendra
de cada una de les teves fulles
fins ahir verdes,
avui esfumades amb el nostre futur.
Els troncs dels arbres i aquesta terra fèrtil
s'han tenyit avui de negre
i han banyat de llàgrimes seques els meus ulls
com resina morta entre les mans.
I esperem bones notícies,
miracle d'un Déu anomenat BOMBERS,
bocí d'esperança entre tant càstig,
entre tantes coses que s'escapen,
entre tanta derrota acumulada.
-
Ardes Empordà, traicionado por la Tramuntana
y mi corazón llora sin tregua,
igual como las llamas descienden por Cataluña
Llega a Barcelona el humo y la ceniza
de cada una de tus hojas
hasta ayer verdes,
hoy esfumadas con nuestro futuro.
Los troncos de los árboles y esta tierra fértil
se han teñido hoy de negro
y han bañado de lágrimas secas mis ojos
como resina muerta entre las manos.
Y esperamos buenas noticias,
milagro de un Dios llamado BOMBEROS,
trocito de esperanza entre tanto castigo,
entre tantas cosas que se nos escapan,
entre tanta derrota acumulada.
