La vida sovint et sorpren, sovint te sotracs inesperats... Fa poc ens ha colpejat la mort de Joan Baptista Humet, cantautor valencià en llengua catalana i castellana. Humet tingué en les dècades dels 70 i els 80 els seus majors èxits. Fou un representant de la cançó d'autor, a l'estil de Serrat, Llach, Raimon i tants altres que van fer de la cançó eina d'expressió d'una Espanya que agonitzava en el color gris de Franco.
Ahir, a la sala annexa del Palau Sant Jordi, company de professió i lluita li van rendir homenatge, homenatge en que ell hagués estat present si la mort no hagués tingut tanta pressa per robar-nos un àngel com ell. Un 10 a tots els qui van cantar les seves cançons cobrint d'or el seu record.
Des d'aquí vull fer un petit i últim homenatge a Joan Baptista Humet, i dedicar-li un somriure mirant al cel...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada