dimecres, 23 de gener de 2008

divendres, 18 de gener de 2008

EN NUESTRA CASA


No sé si alguna vegada al vostre cap hi ha hagut la idea de compartir casa amb algun amor, potser mai ho havieu pensat seriosament però de cop un dia notes com aquesta idea s'ajeu al teu cap com la pluja de Galícia, sense presa però calant fins el fons... Si heu pensat això alguna vegada, imagineu per un moment que aquest somni, un dia molt llumniós es compleix, i per aquelles casualitats de la vida, un altre dia més gris aquest somni toca al seu final. Aquesta cançó és un bona crònica


EN NUESTRA CASA

En nuestra casa
ya no se oye tu voz,
la noche va llenando
toda la habitación.
Las lilas del jarrón
se han ido marchitando
en casa.

De nuestra casa
mi juventud se fue
corriendo tras tus pasos,
cruzando la ciudad,
mientras la soledad
me acuna entre sus brazos
en casa.

En nuestra casa
ya nadie enciende el fuego,
nadie llama a mi puerta,
las horas pasan muertas
sin tus manos.

En nuestra casa,
no soy más que una sombra
que no tiene ilusiones.
De golpe me hice viejo,
hablo con el espejo
y no abro los cajones
por no encontrar recuerdos.


De nuestra casa
que no es mía sin ti,
me iré por la mañana
sin saber donde ir
y volveré a vivir
lejos de las ventanas
de casa.


Y a nuestra casa
otras bocas vendrán
a borrar nuestros besos
y mi triste canción
quedará en un rincón,
soñando en tu regresoa casa.

A nuestra casa...


(JOAN MANUEL SERRAT)

dimarts, 15 de gener de 2008

CONTIGO APRENDÍ


Contigo aprendí

Contigo aprendí
Que existen nuevas y mejores emociones
Contigo aprendí
A conocer un mundo lleno de ilusiones
Aprendí que la semana tiene más de siete días
A hacer mayores mis contadas alegrías
Y a ser dichoso yo contigo lo aprendí
Contigo aprendí
A ver la luz del otro lado de la luna
Contigo aprendí
Que tu presencia no la cambio por ninguna
Aprendí que puede un beso ser más grande
Y más profundo
Que puedo irme mañana mismo de este mundo
Las cosas buenas ya contigo las viví
Y contigo aprendí
Que yo nací el día en que te conocí
(Armando Manzanero)

dimecres, 2 de gener de 2008

PETITA GRAN AJUDA


Un dia, seguint els meus propis passos desorientats vaig topar-me amb la canera del peu del funicular. És un centre on hi ha gats i gossos que no tenen amb qui estar, després de viure peripècies vàries i que estan allà esperant que, algun dia, alguna persona que busqui una fidel companyia els rescati d'acabar la seva vida sols.


En la meva primera visita em vaig quedar molt sorprés de trobar els animals abandonats sense cap mirament, fins i tot gossos de raça, a les tendes molt valorats.


Així que, si a casa us sobra una mica d'espai, teniu ganes de tenir un amic fidel amb el que corra i passar millor les estones aborrides, aneu a la canera i rescateu als animals del dolor que han patit amb una mica d'amor.


ÉS UNA BONA MANERA DE COMENÇAR AQUEST 2008 AL QUE TANTES COSES LI DEMANEM!!