dissabte, 29 de novembre de 2008


Ahir vaig despedir els 18 anys. Una edat amb la qual he viscut moments de tot tipus, amb el millor i el pitjor de la vida, amb una visita fugaç a París, amb dues estades al Bell lloc, amb el supersopar de l'Arc Iris i les seves conseqüències, amb el càrrec de Coordinador d'Instituts a l'AJEC, les feines relacionades amb la infància, la nova hipoteca que ha suavitzat la nostra particular crisi, el debut a la 3ª Regional, el retrobament d'un grandíssim amic [Borja ;)], la coneixença d'altres de nous i també molt valiosos [camarada Calzado!!], dos canvis importants de look, la meva primera visita a Lleida... i un seguit de vivències que indubtablement m'han fet un anyet més gran...
Abans de posar-me nostàlgic i deixar anar alguna llagrimeta, els despedeixo amb un somriure, i un agraïment a tots els que heu estat presents!!

dimarts, 25 de novembre de 2008

SALVADOR

Aquest divendres TV3 emetra la pel·lícula "Salvador". Aquesta és una cinta de culte des del meu punt de vista, un retrar magnífic d'una època on les llibertats bàsiques no estaven assegurades i on des de la clandestinitat més atrevida s'intentava fer un país millor, un país amb un demà millor. Salvador Puig Antich ha estat una de tantes víctimes del maleït franquisme que va tacar durant 40 anys tot el país, però la seva figura quedarà imortalitzada per sempre més per la seva lluita i per la seva manera d'afrontar la vida. Aquí deixo penjat el trailer per que aneu fent boca!!!

dimecres, 12 de novembre de 2008

troballa al youtube

Ahir m'ha germana em va ensenyar una perla cultivada pel youtube. És una cançó que sempre li ha agradat i que ara que ha vist la versió traduida em sembla que encara li agrada més. A mi m'ha enamorat... Si heu estimat, si estimeu, si algun cop heu sapigut que és estar enamorat, seieu davant de l'ordinador durant aquests set minuts, sense pressa, i potser us retrobeu amb veritats sobre vosaltres mateixos. Bon profit ;D

dimarts, 4 de novembre de 2008

4/ 11/ 2008 EL DIA DE BARACK

Desperta un nou dia, podria ser un qualsevol, un d'aquells en que el món es desperta i se'n va a dormir sense haver canviat, d'aquells en que s'adorm amb les mateixes llaganyes de misèria als ulls amb les que s'ha aixecat. Però avui no és un dia qualsevol; tal i com ja ho han batejat els sempre sensasionalistes mitjans de comunicació, avui és el dia en que pot canviar el món.

Als EUA hi ha avui eleccions. El model electoral bipolar ens presenta l'elecció entre el republicà John McCain i el demòcrata Barack Obama. Un mostra un rostre ja envellit, ple d'històries ja passades, heroiques a nivell militar; l'altre, d'aspecte jove, ens explica relats d'un futur esperançador i si cap, més just.

Lluny queden ja les paraules de Martín Luther King i el seu "I have a dream", però està més pròxim que mai el compliment d'aquest somni gràcies al "Yes, we can". Barack Obama, si en les eleccions d'avui, tal i com semblen mostrar les enquestes, aconsegueix ser president dels EUA, caurà un mur immens per tamany i per història. Més enllà del seu discurs cuidat i ple de paraules i accions esperançadores, no s'ha d'oblidar que Obama és un polític i que en la seva gestió haurà de moure els fils dels diferents interessos del poder. No és fàcil ser tant ilusionant com a president que com a candidat, la realitat sovint et fa ser menys popular una vegada el poder està a les teves mans. Així doncs, a nivell polític el que esperem d'Obama és que ens pugui aportar més sentit comú del que ens ha aportat Bush en 8 anys, tant a nivell militar com econòmic i també en les seves relacions a nivell internacional, i de moment, en aquests aspectes el considerarem més com a polític que no pas com a salvador del món, ens pot evitar disgustos.

Ara bé, el que representa Obama és un canvi molt més gran, molt simbòlic. Tot i no pertanyer de ple al col·lectiu d'afroamericans (si no que ja té cert mestizatge), només la seva condició de candidat a president ja va ésser un triomf per a tots els negres que van tenir les portes tancades en molts aspectes de la societat dels EUA fins no fa massa. Ara gràcies a Obama, l'esforç i la lluita de tots aquells que van combatre per la igualtat de drets reben avui el seu premi. Com ja he comentat abans, la victoria d'Obama seria la caiguda d'un mur de desigualtats a nivell social, que ha llastrat en molts moments de la història la dignitat de l'ésser humà, en la seva pròpia essència.

Cal esperar, tan sols unes hores, per veure els resultats. Les dues opcions de futur estan clares: seguir com fins ara o derruir un trocet més del mur de les desigualtats entre éssers humans. Potser només seria el troç de les desigualtats entre blancs i negres als EUA, ja sabem que al món queden molts altres trocets del mur de les desigualtats i que els mitjans de comunicació no fiquen tan esforç en parlar-ne, però igualment seria una victoria molt important. Mica en mica podem construir un món millor, i la figura d'Obama, amb tot allò que la societat (i els assessors de Barack) ha fet que representi és una gran ajuda.

Tanco els ulls i recordo el "Yes, we can"... Estudio polítiques i sé de les trampes del joc dels lemes, però no puc evitar sentir com se m'emociona la pell!

dilluns, 3 de novembre de 2008

EM VAIG EQUIVOCAR


"Creí encontrar en tu pelo,
en tus pechos,
en tu cuerpo mi hogar,
pero me equivoqué,
era solo un albergue pasajero..."
(Joan Camps i Garcia)

dissabte, 1 de novembre de 2008

EL VELL

Fa temps que estic afònic
i em surt aquesta veu
feble com un alè
i parlo a batzegades fatigoses.

Faig bullir a l'estufeta
herbes medicinals
receptes d'herbolari
que es tornen aire pur
quan enyoro els teus ulls
i la pau de l'atzur
al racó de la meva malura.

Fa temps que em canso
he tret dels mals endreços
records i ombres fidel
si surto a prendre el sol
de la plaça tranquil·la.

Si aquesta lletra et sembla poc florida
no hi vegis cap senyal
de poc amor
t'escric en sabatilles
i ja no em queda honor
i em perdo per obscures melangies.

(Joan Vergés - Joan Manuel Serrat)

Aquesta cançó de Serrat, publicada en el disc "Pel meu amic" de 1973 em fa pensar en un escrit que estic preparant. El tinc pensat des de fa temps i escoltar aquesta cançó m'inspira a perfilar certs detalls. Una persona entrada en anys, l'amor, la nostàlgia, els vells records...