dissabte, 11 d’abril de 2009

CAP I COR

Aquí va un dels escrits que he escrit durant les setmanes últimes. Espero els vostres comentaris ;)
----
Tot ha callat;
He intentat reconeixet però no ho he aconseguit.
Les gotes de pluja han mullat el meu rostre i han dissimulat les llàgrimes que encara avui has provocat. Amb un vi barat i novell he volgut fer neteja de penes velles i ja veus que he aconseguit... El cor pretén parlar però no troba les paraules i el cap el censura. Sense públic les pronuncio, enfront el mar.

Vam somiar en posseir el món, en viure dels seus fruits, en la pau i en el nostre amor però avui tot això se’ns ha menjat. Fou un joc arriscat, de regles fàcils: “dependre l’un de l’altre”. Les vam acceptar com dos infants inconscients i ara el diable se’ns ha emportat l’ànima ves a saber on, cobrant aquells moments de pecadora felicitat.

El cap em dóna consells amb maduresa, i el cor no et pensa oblidar. Ha passat el temps però segueix tossut. Em demana que pari taula per dos i m’obliga a comprar dues entrades al cinema. La taquillera, com la ciutat, observa i actua, sense preguntes. De vegades el cor, aliat amb el subconscient, venç al cap i aconsegueix que ens trobem de nou en els meus somnis. Ens besem, ens abracem, ens estimem infinits sota els estels...

Alguna cosa dins meu va fer les maletes fa temps i encara no ha tornat per rescatar-me. Les ganes de tot, de res, han mort ja fa dies, com aquella planta del terrat que només tu regaves. Potser per això envio aquest text escrit amb ploma al vol lliure, invisible als ulls del món que hem volta.

Calla el soroll, mentre ressona el mar en cada cantonada de la ciutat.


Març-Abril 2009

4 comentaris:

Anònim ha dit...

lluita, lluita kom mai per els teus somnis, lluita com has fet sempre per tot, lluita, no dexis de lluitar, xk ets bo molt bo, ets bonisim escribint, pero encara més kom a persona. tots els ànims del món joan.
la vida et somriurà no u dubtis

una forta abraçada!

borja

Yo ha dit...

No tanquis la porta del teu cor,obre-la sempre perque segur que el moment que l'amor que tu esperas,hi tornará a trucar...
Les llágrimes son la máxima expresió del dolor pero el somriure,ho es del amor.No deixis que les llágrimes esborrin el teu somriure,mai saps qui el pot estar mirant,mai saps qui el pot volguer compartir...
Un petó ben gran Joan.

Anònim ha dit...

Semblas una persona tan sensible tan plena de sentiments........
L´amor sempre es bonic.....tan si ens coresponen com si no.....deixa anar els nostres sentiments
Algu com tu ...un dia...trobará qui el faci viure la historia mes increible, algú que t´estimara com ningu i per sempre, algú que et fara sentir el ser mes important i feliç del mon

Mario Álvarez ha dit...

Coincido en cada palabra de Borja.

Una felicitación muy especial, nunca dejes de escribir.