dissabte, 13 de juny del 2009

"QUE VA A SER DE MI"

Avui penjo aquesta cançó; potser no és la més famosa d'Ismael Serrano però si una de les millors pel meu gust, carregada de sentiment, cada acord, cada nota, cada mot...
No sé perque la penjo avui; no tinc un motiu com si que haguès tingut més clarament fa alguns mesos. Potser és que la soledat em mossega el cor en aquesta solitària habitació, el fet que de vegades el buït guanya lloc dins d'un o potser només són les ganes de compartir aquesta gran obra amb tots els que vulgueu...
En fi, una abraçada càlida a tothom ;)



Qué va a ser de mí, volveré a mentir de nuevo
Llenaré mi cama de fantasmas, de muertos
Contaré los días, las calles que nos separan
Las tardes de domingo esperaré tu llamada.

Maldeciré a las parejas que, abrazadas,
sueñan con habitaciones de hotel desocupadas
Y odiaré con calma tu risa,
todas mis palabras, nuestra despedida.

Qué va a ser de mí, les diré barbaridades
a las mujeres hermosas que pasen por mi calle
Sin que me invites, me colaré en tus fiestas
Cuando venga tu recuerdo, reiré con violencia

Iré a buscarte a los sitios acordados
aunque tú no vengas, aunque me hayas olvidado
Te escribiré los versos que nunca te hice,
seré puntual como siempre quisiste.

Qué va a ser de mí, emprenderé un largo viaje
para que el eco de tus noches nunca me alcance
Qué va a ser de mí, dudo que en ningún bar
me puedan servir todo el alcohol que necesito para olvidar.

Iré a buscarte a los sitios acordados
aunque tú no vengas, aunque me hayas olvidado
Te escribiré los versos que nunca te hice,
seré puntual como siempre quisiste.

1 comentari:

Alberto ha dit...

L'Ismael Serrano té molt bones cançons. Personalment, em quedo amb 'El virus del miedo', o el ja clàssic 'Papá cuéntame otra vez'.