Aquest divendres vaig acabar el curs de monitor que vaig fer durant dues setmanes, durant dues de les úniques quatre semanes que he tingut aquest any de vacances. Aquesta vegada, em perdonareu la resta de lectors, parlaré dirigint-me a tota aquesta gent amb que vaig fer el curs, sent una mena de carta d'amor a aquest gran grup.
Recordo la mandra dels dies previs a l'inici del curset, recordo els renecs per fer el curs quan tothom estava a la platja i la "por" de que em trobaria més enllà d'aquell rètol del CCU...
Vaig arribar tard, també el segon dia, pensava que començavem a les 9.30 i no a les 9. Un té el cap que te, no si pot fer més... Els primers moments van ser de coneixença i d'intentar aprendre els noms, forçant la ment a treballar en ple Agost en una d'aquelles tasques que més li costen...
Però no sé ben be en quin punt va passar que us vau convertir en la meva família, en rostres coneguts des de tota la vida, on la confiança ja era allà i on cada vegada era més fàcil anar obrint aquells tresors que tots portem dins (Segons vau dir en aquells papers del dia d'expressió, que guardaré amb amor i a la vista, són la tranquil·litat i els somnis que m'impulsen a fer "política"). Fou tot molt ràpid i intens, cuinat amb 10 hores diàries de foc lent i un extra de sortida a la natura. Després van nèixer les bromes internes, propies del grup, d'aquelles que et fan plorar de riure però que algú de fora no podria mai arribar a entendre. El cabriol i el "ei, ei, hola", la molsa i l'oso yogui...
La complicitat va teixir una fraternitat que jo particularment pocs cops a la vida he estat capaç de trobar en grups tan grans i no sé si van ser les hores junts, les "males condicions" de Villarroel o l'obligatorietat de fer jocs i interpretacions davant de tots en cada una de les assignatures però el real és que penso que s'ha creat alguna cosa que podem fer durar, que val la pena fer durar.
Divendres, el segon divendres d'aquesta curta però intensa etapa, fou un gran dia. S'acabava el curs però en aquell dinar, com va dir un de vosaltres, en el restaurant, semblava que fossim amics de tota la vida, o almenys de tot un any. I a les mans de tots brillava la pulsera de la Clara ;P Fou molt xulo!!!
En definitiva, ha estat una experiència molt gran, molt positiva i molt pedagògica i gràcies possiblement a que tots erem diferents però amb un objectiu comú força semblant em sigut un grup magnífic; per a mi heu sigut un gran grup on viure aquestes dues semanes i espero que en una major o menor mesura s'allargui aquesta relació en el temps.
De veritat, moltes gràcies a tots!!!
.JPG)
