dimecres, 11 de novembre de 2009

BATALLA CONTRA EL MAI MÉS


Penjo aquí un escrit que vaig fer el mes passat. Us toca opinar a vosaltres ;)
-----

He caigut del cavall i avui les paraules se m’han desfet, com cendres, sobre les mans.
De sobte s’han gastat, i totes les armes que porto amb mi no em serveixen per a res.
M’he desprès d’elles per anar més lleuger però m’he adonat que anava sense rumb, tu ja no ets el meu nord i em trobava fent el camí cap a casa teva.

Les armadures i cuirasses estan intactes, però alguna llança ha penetrat profund la meva ànima i la sangria necessita solució.
Tot al voltant està fosc i silenciós, no hi ha res, ni ombres, i el fang del terra està ple de petjades de cavall, cap a totes direccions.

La batalla fou ferotge, en l’amor toca arriscar, i de sobte em vaig observar vençut i de genolls, desorientat.
He fet anar l’espasa amunt i avall, com un cec perdut donant cops amb el bastó.
No he vist ningú que pugues ajudar-me però he sentit rialles pel voltant.
He recitat aquella oració, aquella, recordes? la de la victòria, la que fèiem cada cop que ens jugàvem la vida en combat...
Però la teva olor s’ha allunyat, ja quasi ni la sento, la perdo entre els fums de la ciutat; ja quasi ni la sento, la perdo entre les ombres del mai més.


11 d’Octubre de 2009

3 comentaris:

Anònim ha dit...

foto i texto en sintonia y armonia!!!!! busquemos dentro de nuestros sesos nuevos sueños, nuevas metas, nuevos horizontes... o asumamos que estamos perdidos.

Sabes que te admiro y quiero, no????

Bona nit!!! Poeta!!!

Mario

Mario Álvarez ha dit...

Me has copiado un comentario del facebook aquí!!!! a robá carteras!!!!!! jejeje!!!!! Batalla contra el mai més, si es que eres... la caña.

mariona. ha dit...

mai més...
i per sempre.
petons:)