divendres, 20 de febrer de 2009

GERMANS

En aquesta entrada vull publicar un parell d'escrits. Un el va crear la meva germana fa un temps, i parla de mí. L'altre el vaig escriure jo fa uns dies i parla d'ella. Així doncs, vull recopilar en la mateixa entrada els dos textos, ja que mai han estat junts en un mateix lloc. Potser és tan sols pel lligam sentimental que m'hi uneix, però considero que són bons i val la pena llegir-los, són dos autèntiques cartes d'amor fraternal.

Coses que mai te dit

... i encara que faci fred sé que hi ets.
És per aixó que et necessito,
et necessito perque m'entens i saps el que et demano.
et necessito perque els teus silencis m'acullen
... i encara que faci fred sè que hi ets.
et necessito per tots els somriures que m'has regalat.
et necessito perque ets la meva altre meitat
et necessito per poder seguir endavant, caminant entre la realitat.
et necessito per poder creure en un futur més just.
et necessito perque desde ben petit que trenques la meva soledat.
et necessito per saber que algú m'escolta.
et necessito després d'una dura jornada perque em parlis d'un món ben llunyà al meu.
et necessito per pujar la muntanya.
et necessito perque fa 18 anys que et tinc tan aprop que cada cop el fred és més càlid.
Et necessito... perque sé que em necessites.


Anna - Abril 2008

-----

Escrit a una germana

Necessito una tarda de tebi cafè al teu costat
Necessito una dosi de xarrera sincera al teu costat
Necessito una sessió de fotos absurdes amb la camera digital, al teu costat
Necessito extreure aquesta sensació de fracàs que em mossega el cor i que tu i pocs més sabeu calmar

Perque avui me topat de nou amb el passat
Perque la sang se m'ha alterat novament amb aquell nom
Perque he traicionat la promesa que et vaig fer al dir-te que seria fort, que m'ensortiria
Perque després d'un dia gris em sorpren inesperadament un de més fosc
Perque et necessito
Necessito avui la teva abraçada, com ahir, com demà

Joan - 9 de Ferbrer 2009

dissabte, 14 de febrer de 2009

NIT DE PLAER I BONA MÚSICA


Aquest divendres 13 de febrer vaig tenir la gran sort de gaudir d’un íntim concert de Gerard Quintana a la Sala Luz de Gas.
En Gerard, trobador perdut en la modernitat, va fer-nos gaudir amb un bon còctel de música, poesia i sabies paraules. Mots d’esperança enfront el negre futur que banquers i especuladors ens han dibuixat i condemnat. Reflexions sobre la situació actual i somnis sobre una manera millor de fer les coses, i sobretot fent-nos escoltar.
Tan sols acompanyat d’un extraordinari guitarrista del que us puc dir el seu nom, Francesc, l’ambient fou del tot acollidor. De veritat que fou un espai sobretot íntim en el que la música va deslligar-se de les cadenes comercials per ser pura essència, pur sentiment, pura reflexió. On cada nota era com un glop de bon vi, que es deixava saborejar, on cada paraula seguida de la següent dibuixava una reflexió dins del cap.
Escric i se m'omple el cor de ganes de repetir aviat aquesta magnífica i purificadora experiència...
Gràcies Gerard!!

dilluns, 9 de febrer de 2009

BUSCANT-TE

Aquest és el darrer escrit que he fet. Parla i intenta reflectir aquelles etapes de la vida en que busques a una persona determinada per tot arreu; de quan a cada bar o vagó de tren que entres busques topar-te amb aquells ulls i de com tot i saber que no els trobaràs busques amb certa desesperació. Moments difícils i malencolics, on sombres del passat et sorprenen pel carrer i en multiples racons de la ciutat que t'ha vist crèixer, i que com dagues se't claven causante un dolor, una punxada letal. D'això vé a parlar una miqueta aquest text, on el protagonista es troba en aquesta situació, pels carrers de la seva ciutat.
Espero que us agradi, podeu comentar-lo ;)
---
A fora ja cau el sol, i el color ataronjat domina el paisatge. Comença a caure el dia davant la senyora de la nit, com m’agenollava jo davant teu ahir.

Com tants vespres gèlids des d’un temps ença em capbusso dins de l’abric fred i la bufanda descosida, tancant la porta de casa amb clau, deixant a dins la soledat més absoluta que després em rebrà amb els braços oberts, asfixiants.

Sota les llums de Nadal passejo pel carrer la malenconia que em menja l’ànima amb dents punxants, mentre la meva mà busca dins la butxaca de l’abric sense trobar més que el buit, enyorant quan agafats de la mà caminàvem segurs pel món, com si res més tingués valor, com si res fos més fort que nosaltres.

Barcelona s’ha convertit en una gran trampa plena de records, on cada racó m’assassina amb bales carregades de malenconia. I aquesta nit, com tantes altres, et busco per festes, bars i concerts, entre olors d’alcohol i perfums barats. No et trobo en cap lloc on miro i tan sols possibles substitutes responen a les meves mirades de recerca.

I així, ofegat en la desesperació absoluta de buscar-te i no trobar-te, segueixo de la mà a una desconeguda que està feliç d’haver-me trobat. Perdut, sense alè, busco en ella el teu sabor, busco en els seus pits les teves formes i entre els llençols aquell futur amb olor a recent pintat que tenien els nostres...

A fora ja comença a florir una incipient llum de dia, i abandono la habitació sense fer soroll, sabent que demà ja no recordaré el nom d’aquella noia i que serà de nou el teu el que encenent-me l’ànima em ressonarà sense parar a cau d’orella.

En el retorn cap a casa em trobo amb els rastres d’aquells que durant la nit han simulat no ser infeliços, embolicats amb l’alcohol com a esborrador temporal de tristeses permanents, i penso que potser has passat la nit entre ells.

Absent, enfront la porta, rebusco les claus a la butxaca i destapo el pis, destorbant la silenciosa soledat, i m’assec, cansat, havent gastat una nit, una nova nit, buscant-te.


Hivern 2008-2009

dimarts, 3 de febrer de 2009

APLAUDIMENT A ERDOGAN


Amb aquest escrit vull acabar amb el parèntesi que la darrera entrega del genocidi practicat sobre Palestina ha significat pel meu blog. Des d'avui tornaré a penjar entrades relacionades també amb altres temes. La situació no fa molta pinta de canviar massa però el meu taller ha de seguir generant somnis i sentiments i mirar cap a un món millor, "volem seguir somiant" com diu una cançó de Sopa de Cabra.
-----

Aquesta semana passada va celebrar-se el Fòrum de Davos, trobada en que múltiples personalitats aporten les seves visions sobre temes econòmics. La celebrada aquest recent inagurat any 2009, però, serà recordada per la marxa del Primer Ministre turc, Recep Erdogan, d'un debat després de discutir amb Shimon Peres, President israelià.

El motiu de la discusió fou la major estona que va tenir Peres per defensar la seva postura respecte Erdogan, que en tingué menys per defensar la seva. Peres va manifestar que els culpables dels morts civils a Palestina han estat Hamas, i ho va fer amb crits i en un to massa elevat. Erdogan va acabar aixecant-se del seu butacó i marxant, queixant-se, entre d'altres coses, d'alguns aplaudiments dedicats a Peres, tot recordant que aquest atac d'Israel havia matat a més de 1300 persones.

El Primer Ministre turc fou rebut com un heroi a la seva arribada a Turquia, on es va trobar amb una gran multitud celebrant la seva actitud davant el genocidi.

Així doncs, vull celebrar des d'aquest modest espai l'actitud d'Erdogan. Més enllà de la persona, els ideals que pugui tenir o la història que Turquia té al seu darrere, celebro la seva postura, la seva fermessa i la seva valentia de "mosegar" públicament un poder fàctic com és Israel en el món actual. Els polítics són els representants del poble, que en última instància representa el poder legítim, i al poble li agrada veure com de tant en tant es comporten com ho farien els ciutadans si tingués accés a les grans reunions i cimeres. De vegades només amb bones paraules i diplomàcia no s'aconsegueix res, com és clara mostra la ONU davant el conflicte, i cal mostrar de forma clara el rebuig a una política de violència com l'exibida per Israel en els darrers temps.