dimarts, 28 d’abril de 2009

PREMIO!!!

Amics i visitants ocasionals, avui tinc una bona notícia. Ahir, vora la una del migdia, mentre grupets de nens jugaven desenfrenats a futbol pel meu voltant vaig rebre una trucada. Era per anunciar-me que havia estat finalista d'un concurs sobre cartes d'amor (de tot tipus) que organitzava l'Ajuntament de Calafell.
La obra en qüestió porta per nom "Carta a l'amic rendit" i encara que vull deixar la interpretació al vostre gust, vé a ser un escrit d'ànim a un amic que sempre ha estat combatiu i que potser ara ha perdut aquella força. No és un cas 100% real tot i que va dedicat al meu amic Marc i per fer-lo vaig mirar-me una mica en ell i també en mí. Espero que digueu la vostra ;P
Carta a l'amic rendit
Estimat amic,

Em comenten moltes veus coses que no vull creure, coses que no puc creure. M’expliquen que des de fa un temps no és sencill reconeixet. Diuen que la teva cabellera, voladora al vent de noves idees, ja no adorna els teus dies. Murmuren que has deixat la teva lluita morir estèril. Que t’has rendit als amos del món i a les seves formes de fer, que la teva figura diambula com la més negre sombra i que ja no alimentes els teus ideals de “guerrilla urbana” i igualtat social. Crec que m’intenten enganyar, si no fos així no et podria entendre.
Tots comenten que ja les causes justes no et motiven i que el somni de les banderes roges agermanant els obrers en revoltes al carrer s’ha mort dins el teu cap. Diuen que argumentes la manca de força a l’hora de lluitar i seguir portant els somnis al terreny de la realitat, que la utopia mai a funcionat a la realitat, i jo em pregunto des de quan interessa tant la realitat, quan sempre l’hem volgut canviar!
Ja mai ningú et veu lluir orgullós aquelles samarretes reciclades, apedaçades i mig trencades, ni les imatges del “ché” en qualsevol racó ni els teus ulls brillar al escoltar qualsevol miting proletari. Nous vicis cremen ara al teu cos, diuen que et veuen fumar intentant consumir amb cada xuclada la infelicitat que et menja el cor i jo intento recordar quan insultaves a tots aquells “mercaders” de la mort que es fan dir tabacalers i quan els acusaves de beneficiar-se de la frustració humana.
La distància geogràfica i la feina em fan imposible apropar-me a tu així que aquesta carta és la meva única forma d’intentar saber si tot això és cert. Espero que no siguin més que falsos rumors que crea la gent massa curiosa, però si per desgràcia fos cert només et demano que no mori el record de les coses per les que vam lluitar i que no deixis morir a l’esperança, et serà sempre amiga!

El teu fidelíssim amic,

joan

dissabte, 25 d’abril de 2009

CATALUNYA MALBARATA EL SEU FUTUR

Feia força temps que en aquest blog no treia el nas cap aspecte relacionat en política, des que durant el passat hivern el poble palestí va tastar de nou les bombes assassines, bèl·liques i repressores del denominat Estat d’Israel.

Avui però, la meva ploma virtual torna a sucar en el tema polític per parlar de la nova Llei d’Educació de Catalunya (LEC) i de la polèmica que des de l’aparició de les seves bases ha anat sembrant fins l’actualitat. Concretament parlaré, després de decidir-me al llegir els blogs de dos bons amics i millors companys de reivindicacions, sobre el manteniment de les subvencions a les escoles d’elit de Catalunya que separen a nens i nenes.

PSC, ERC i CiU han fet un pacte per votar a favor de la llei i només ICV sembla tenir principis i negar-se al vot afirmatiu si no hi ha certes condicions com ara la retirada de les subvencions a les escoles que separen a nens i nenes. Aquest detall que sembla mentida en un país avançat com Catalunya és real, i inclou 16 escoles concertades de tot el territori català, vinculades majoritàriament a l’Opus Dei. La LEC era una gran oportunitat per acabar amb aquesta mostra de la rancietat més absoluta, però sembla ser que no l’aprofitarà i intentarà incloure-ho en el discurs de “una llei de país” que tan i tan està sotmeten l’esquerra en front la dreta catalana.

Després d’aquesta part més o menys informativa sobre el tema i el context vull expressar la meva sensació, construïda de la més absoluta decepció. Deixar Catalunya ancorada en el passat, vendre un element primordial i base del futur com és l’educació a les mans dels pactes polítics més interessats i malbaratar la oportunitat de fer una llei moderna que mirés cap el progrés i la igualtat d’oportunitats parla molt malament de la classe política d’aquest país. Potser sigui certa aquella màxima d’un dirigent de CiU que va dir “possiblement la qualitat de la societat catalana està per sobre de la qualitat de la seva classe política”.

Per acabar vull invitar a tots aquells que cregueu que això no és el millor per Catalunya digueu la vostra de la manera que us sigui possible; des de l’associacionisme juvenil pensem lluitar i demostrar que tenim el suport de moltes persones.

Per una educació pública, laica i de qualitat!!!

dissabte, 11 d’abril de 2009

CAP I COR

Aquí va un dels escrits que he escrit durant les setmanes últimes. Espero els vostres comentaris ;)
----
Tot ha callat;
He intentat reconeixet però no ho he aconseguit.
Les gotes de pluja han mullat el meu rostre i han dissimulat les llàgrimes que encara avui has provocat. Amb un vi barat i novell he volgut fer neteja de penes velles i ja veus que he aconseguit... El cor pretén parlar però no troba les paraules i el cap el censura. Sense públic les pronuncio, enfront el mar.

Vam somiar en posseir el món, en viure dels seus fruits, en la pau i en el nostre amor però avui tot això se’ns ha menjat. Fou un joc arriscat, de regles fàcils: “dependre l’un de l’altre”. Les vam acceptar com dos infants inconscients i ara el diable se’ns ha emportat l’ànima ves a saber on, cobrant aquells moments de pecadora felicitat.

El cap em dóna consells amb maduresa, i el cor no et pensa oblidar. Ha passat el temps però segueix tossut. Em demana que pari taula per dos i m’obliga a comprar dues entrades al cinema. La taquillera, com la ciutat, observa i actua, sense preguntes. De vegades el cor, aliat amb el subconscient, venç al cap i aconsegueix que ens trobem de nou en els meus somnis. Ens besem, ens abracem, ens estimem infinits sota els estels...

Alguna cosa dins meu va fer les maletes fa temps i encara no ha tornat per rescatar-me. Les ganes de tot, de res, han mort ja fa dies, com aquella planta del terrat que només tu regaves. Potser per això envio aquest text escrit amb ploma al vol lliure, invisible als ulls del món que hem volta.

Calla el soroll, mentre ressona el mar en cada cantonada de la ciutat.


Març-Abril 2009

dimecres, 1 d’abril de 2009

10 ANYS SENSE TU

Avui fa 10 anys que vas deixar-nos

La vida em va donar l'oportunitat de coneixet però fou un temps molt limitat

No em vas veure crèixer ni elaborar somnis d'adolescent

No t'he tingut quan les osties de la vida m'han han construint ni t'he pogut explicar els triomfs personals

Però cal veure el got mig buït i somriure al recordar el que si vam viure junts


Gràcies per l'amor que em vas donar