dijous, 28 de maig de 2009

MÈTODE PEP


Va arribar a un equip desfet moralment i catalogat de "lacra" per molts dels aficionats. Va agafar un grup de jugadors que semblava que ja havien donat els seus millors dies de futbol, les seves millors tardes. Ell, amb confiança en ell mateix i una gran dedicació li va netejar una mica la cara, sense canviar més que un parell de peces i va decidir posar-lo a caminar amb pas ferm però prudent. Avui a passat només 9 messos i aquest equip s'ha banyat ja en el mar de l'èxit més absolut i de forma dificilment repetible.

El FC Barcelona ha conquerit els tres títols que disputava aquesta temporada i a banda dels mèrits dels jugadors, el seu entrenador, Pep Guardiola mereix una observació especial.
El de Santpedor ha passat per totes les etapes que pot passar algú a can Barça; de recull pilotes a jugador, de jugador a capità, d'aquí a voltar pel món, a tornar al born per entrenar al filial i en un any a tècnic del primer equip.
Això el dota d'un coneixement del club i el seu interior molt important ja que ha mamat la filosofia i també la ha practicat com estandart.

Ha treballat per recuperar a jugadors que la pressió o la desmotivació havien desfigurat com és el cas de Màrquez i d'Henry, que deleita avui als culers amb grans vetllades; ha fet del vestuari un grup d'amics on tothom eé capaç de sacrificar-se pel company, pel amic; ha estat capaç de ser prudent quan tocava i alentador i valent quan també tocava; a mimat la cantera i ha donat paper a homes com Busquets o Piqué i per sobre de tot ha estat capaç de fer un equip amb un grapat de peces que semblaven en desús.

Per sobre de tot, el seu mètode de fer de l'equip un grup d'amics fent després de cada entrenament un dinar tots plegats , fomentar les felicitacions cap el col·lectiu i treballant la disciplina amb elements com les multes pels retrassos ha construit un conjunt que no té mandra al sacrifici, que treballa en col·lectiu i que disfruta en forma de grup. Èxit assegurat!


Fa dies que ho dic, i avui un amic ho diu en el seu blog: emprar el mètode Guardiola en tots aquells llocs on es treballa amb un grup de persones i es vol un objectiu, és el camí de l'èxit!!


P.D: Per cert, i parlant de grups, si la gent estiguès en altres aspectes tan unida i activada com ho està per anar a Canaletes el món s'hauria de preparar per una revolució de mètode!

P.D2: Avui he guardat al meu reconegut valencianisme a la butxaca per parlar d'aquest equip, però en especial de l'home que ha canviat aquest equip en un any.

dissabte, 23 de maig de 2009

ENTERRANT EL DOLOR

Aquí va un escrit recent sortit del forn! Espero comentaris ;P

El sol començava a sortir per sobre el mar. Era aviat, però em sentia amb forces. Me arreglat amb rapidesa, sense massa atenció me pentinat amb les mans els meus cabells ondulats i indomables i he sortit de casa.

He omplert el maleter del cotxe de totes aquelles coses, de tots aquells moments que eren “nostres”. Ho he ficat tot en bosses i els hi he posat un nus per evitar que s’escapessin i tornessin a foradar el meu cap. He agafat el volant, me fregat els ulls enèrgicament i he començat a conduir. No sabia cap a on anava, només sabia que volia fer. No sabia el perquè però era aquell el dia, era aquell el moment.

Han passat molts dies, la gran majoria ha fet tempesta i no era fàcil sortir de casa. Per a tot arreu hi havia trampes, traïcions de records i racons on ens vam estimar. Però avui me llevat fort i sóc capaç de fer el que fins ara no podia.

Pel retrovisor he vist tots aquells moments en que l’infinit naixia de la unió dels nostres llavis, en que les paraules eren belles i la companyia immillorable, aquelles nits d’hivern en que passàvem hores dins d’aquest mateix cotxe parlant del demà. He vist passar ràpid aquelles nits de passió en que el teu cos era la mort més dolça després del dia dur, en que en la teva pell trobava la font de la meva energia i la fi de les meves penes...
La radio del cotxe s’ha disparat sola i ha sonat aquella cançó que parlava dels braços estimats i del dolor que necessita el poeta per escriure i fent malabars amb el volant he extret el disc i l’he guardat a la guantera, evitant amb esforç la relliscada d’una llàgrima.

Finalment he parat la màquina en un descampat qualsevol, a tocar d’una cuneta qualsevol. He tret la pala del porta-maletes i com un criminal psicòtic, he cavat una fosa sense pressa. En ella he llençat aquelles bosses plenes a vessar de records, aquelles paraules mancades de compromís i també el cd que acabava de sonar malèvolament. Abans de sepultar amb terra tot això he llençat el element més fort de tots, que moribund ha caigut sobre les bosses i els moments. Era el dolor que cada dia es menjava una mica de la meva il·lusió i del meu cor. He llençat la terra per sobre de tots els elements i he marxat d’allà sense deixar cap marca, sense posar cap creu i amb el front i les mans bruts de sorra. He agafat el cotxe, i sense mirar ni el quilòmetre ni la sortida he posat rumb cap un demà ple d’esperança i amor, mirant un nou dia sense núvols, net.


maig de 2009

dilluns, 18 de maig de 2009

ADEU BENEDETTI


Avui he començat el dia amb un diari gratuit a les mans, com milers de persones, com un dia qualsevol, i me topat amb una mala notícia. Mario Benedetti, escriptor i poeta ha mort als 88 anys a Montevideo, al seu domicili.

Podria intentar expressar-me amb paraules com ell sabia fer tan bé, però potser no serian suficients avui... Prefereixo quedar-me amb els seus poemes de record i mantenir-lo viu d'aquesta forma.

Viuras per sempre dins de tots!!!

dilluns, 11 de maig de 2009

PROU!

Aquest passat 6 de maig es va acabar el termini per la recollida de firmes per la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) iniciada per la Plataforma Prou que preten prohibir les corrides de toros. La recompensa a tan esforç han estat les 180.169 signatures recollides arreu del territori català, gairebé quatre vegades el que era necessari per ser acceptada com a vàlida la iniciativa.

De vegades sembla que en ple segle XXI ja no hi hagi coses per les que lluitar, injustícies que arreglar. Però per sort o per desgràcia no és així, i el poble té el poder per treure-les a la llum i lluitar per canviar-les. Ara, després de recollir les firmes la lluita entrarà a l’àmbit parlamentari i seran els polítics els que s’hauran de mullar. El poble de Catalunya ja ha donat la seva opinió, ja ha treballat dur per demostrar que tenim sentit comú i ètica.

Tot i que la pilota ha entrat ara a terreny polític i veurem si hi ha prou valentia per lluitar contra aquest negoci inhumà disfressat de tradició, m’omple de joia veure com lluitant el poble, la gent de a peu, els ciutadans tenim poder. Ho vam demostrar davant la guerra d’Irak, enfront les bombes d’Israel contra Palestina, i ara novament. En les anteriors ocasions els dirigents no van estar a l’altura dels ciutadans i van fallar, esperem que avui no sigui així. Que s’esforcin per demostrar que Catalunya ha fet un pas endavant, cap a l’ètica, cap a la humanitat, cap a la dignitat. Aquest pot ésser el millor reclam d’aquesta nació, saber apreciar la vida animal i respectar-la.

Per acabar volia esmentar una última lluita que si hi treballem la meitat dels que hem treballat en la campanya “PROU” ja serà un èxit. Serà aquesta de la que ja es comença a parlar: “Les condicions dels animals en les tendes d’ocellaires de la Rambles”. El tema a saltat als mitjans de comunicació, evidenciant una cosa que molts ja sabíem. Els animals viuen massificats en gàbies, morint per les males condicions i passant totes les hores de la nit a les fosques, sentint els sorolls externs (celebracions futbolístiques incloses) en un espai indescriptiblement reduït i descuidat.

Estem al segle XXI però cal seguir lluitant!

diumenge, 3 de maig de 2009

FELICITATS TATA!!!!


Si fa pocs dies us presentava l'escrit que m'ha permés ser finalista d'un concurs, avui vull ensenyar-vos un altre escrit finalista del mateix concurs. L'autor del text és la meva germana i el podreu llegir al seu blog http://lunadeseptiembre.blogspot.com. Espero que opineu sobre el text, de veritat que val molt la pena!

La foto... d'una gran jornada que vam viure aquest darrer 1 de maig, en la que sota banderes sindicals li vaig poder presentar una mica el món associatiu en el que estic ficat ;)