dilluns, 31 d’agost de 2009

GRÀCIES A TOTS =)

Aquest divendres vaig acabar el curs de monitor que vaig fer durant dues setmanes, durant dues de les úniques quatre semanes que he tingut aquest any de vacances. Aquesta vegada, em perdonareu la resta de lectors, parlaré dirigint-me a tota aquesta gent amb que vaig fer el curs, sent una mena de carta d'amor a aquest gran grup.

Recordo la mandra dels dies previs a l'inici del curset, recordo els renecs per fer el curs quan tothom estava a la platja i la "por" de que em trobaria més enllà d'aquell rètol del CCU...

Vaig arribar tard, també el segon dia, pensava que començavem a les 9.30 i no a les 9. Un té el cap que te, no si pot fer més... Els primers moments van ser de coneixença i d'intentar aprendre els noms, forçant la ment a treballar en ple Agost en una d'aquelles tasques que més li costen...

Però no sé ben be en quin punt va passar que us vau convertir en la meva família, en rostres coneguts des de tota la vida, on la confiança ja era allà i on cada vegada era més fàcil anar obrint aquells tresors que tots portem dins (Segons vau dir en aquells papers del dia d'expressió, que guardaré amb amor i a la vista, són la tranquil·litat i els somnis que m'impulsen a fer "política"). Fou tot molt ràpid i intens, cuinat amb 10 hores diàries de foc lent i un extra de sortida a la natura. Després van nèixer les bromes internes, propies del grup, d'aquelles que et fan plorar de riure però que algú de fora no podria mai arribar a entendre. El cabriol i el "ei, ei, hola", la molsa i l'oso yogui...

La complicitat va teixir una fraternitat que jo particularment pocs cops a la vida he estat capaç de trobar en grups tan grans i no sé si van ser les hores junts, les "males condicions" de Villarroel o l'obligatorietat de fer jocs i interpretacions davant de tots en cada una de les assignatures però el real és que penso que s'ha creat alguna cosa que podem fer durar, que val la pena fer durar.

Divendres, el segon divendres d'aquesta curta però intensa etapa, fou un gran dia. S'acabava el curs però en aquell dinar, com va dir un de vosaltres, en el restaurant, semblava que fossim amics de tota la vida, o almenys de tot un any. I a les mans de tots brillava la pulsera de la Clara ;P Fou molt xulo!!!

En definitiva, ha estat una experiència molt gran, molt positiva i molt pedagògica i gràcies possiblement a que tots erem diferents però amb un objectiu comú força semblant em sigut un grup magnífic; per a mi heu sigut un gran grup on viure aquestes dues semanes i espero que en una major o menor mesura s'allargui aquesta relació en el temps.

De veritat, moltes gràcies a tots!!!

dissabte, 22 d’agost de 2009

RONDANT PER BARCELONA

Després dels dies d'escapada i sumit avui per avui en un curs de monitoratge intensiu. Aprofito que avui he trobat un foradet per actualitzar el blog, i fer-ho amb un text que vaig cuinar sota les fulles juganeres dels arbres del Montseny i acariciat per la suau carícia d'una sombra...
A veure que us sembla ;)

Avui me promès
No escriure sobre l’amor,
No escriure sobre tu.

Per aconseguir-ho
De turista me vestit
I he sortit de casa.

Amb tu al cap
He pujat a la Sagrada Família
I al terrat de La Pedrera.

He observat el Tibidabo
Des de La Rambla Catalunya,
I he donat beses als coloms.

He petat al Passatge dels Caputxins
I al carrer de les Mosques,
Recordant el que vam fer una nit al Carrer dels Petons.

Mentre queia la tarda,
He navegat a les golondrines
I he somiat escriure una carta que t’entregués el vent.

Ja de nit he passat per Les Rambles
I un grapat de dones m’han cridat;
Volien substituir-te a canvi de diners.

Amb els peus nus, en remull,
Acabo el dia a la Barceloneta,
Orgullós de no haver escrit sobre tu avui.


12 d’Agost de 2009

dimarts, 11 d’agost de 2009

ME'N VAIG


Me'n vaig, per menys dies dels que voldria però els suficients per poder desconectar i descansar. Després d'un any dolç a nivell professional i associatiu, ple de primeres i grans vegades en aquests àmbits. Després d'once mesos de jornades molt llargues i de combinar universitat, monitoratge de menjador, cangur de nens, classes de repàs per alumnes i hores de política associativa. Després de deixar ahir un petit escrit d'homenatge a la porta 21 de l'estadi Cornellà-El Prat en record de Jarque.

Ara deixaré que la muntanya calli els pensaments atribulats, que les mans intentin la creació d'algun escrit bonic i intentaré deixar de ser el malalt hiperactiu en que me convertit aquest any, en que he ocupat cada engruna del temps del meu dia a dia; qui sap? potser era una manera de sobreviure, aquella activitat que intentem fer tots.

Buscaré que l'aire, fent ballar les fulles dels arbres del Montseny m'esborri i em netegi els pensament i tornaré a menjar, a menjar aliments de veritat i oblidar totes les gomes i artificis que consumim a ciutat.

Bé, com aquell qui diu el tren ja pita i toca deixar-ho tot aquí fins que torni, inclós aquest blog que tan m'estimo. Us deixo una salutació a tots, i fins la setmana que vé!!


(Foto: Paris, Octubre 2008)

diumenge, 9 d’agost de 2009

FINS SEMPRE DANI :,(

Ahir estava jo tranquilament mirant el partit de presentació del València Club de Futbol quan una notícia relacionada amb el món del futbol em va partir el cor i em va deixar sense paraules.

Dani Jarque, capità del R.C.D.Espanyol havia mort d'una parada cardiorespiratòria. Com amb la mort d'Antonio Puerta, les paraules i la coherència fugien del mapa. Un noi de 26 anys, sa, deportista d'elit mor a poques setmanes de ser pare i poc després de ser nombrat capità de l'equip mentre estava a l'hotel de concentració. No tinc paraules per descriure l'amargor i el dolor que sento per una vida truncada de cop i massa abans d'hora. Avui no sé conjugar paraules per definir els meus sentiments, no puc trobar els mots que escrits descriguin el que sento ni el que penso, avui no entenc la vida ni la seva sort.

Dani, descansa amb pau, et recordarem sempre!