divendres, 1 d’octubre de 2010

NIT DE FINALS D'ESTIU

Deixo aquí un text que vaig escriure després de l'últim dia de les festes de Gràcia. Ara que ja també ha passat la Mercè, crec que molts ens sentim així...
----
... Poc a poc arriba l’alba mentre vaig deixant enrere aquells carrers inundats de paperets de festa i confetti, mentre vaig deixant enrere el lloc on agonitza la festa.
L’estiu s’escapa entre els dits com un rajolí d’aigua fresca, i ja es fàcil notar l’aire de la rutina que comença a bufar a una estona d’aquí. La nostàlgia s’apodera de tot i no vol deixar-me anar.
La festa major ha arribat al seu final i ara caldrà esperar de nou fins l’estiu vinent per tornar a posar el món al revés, per esborrar durant les estones de lluna les classes socials, per besar aquells llavis banyats en alcohol i roses, per veure la cerimònia del sol i la lluna ballant en un mateix cel. D’aquí un any tocarà tornar a descansar de projectes, de somnis esquerdats, d’èxits rotunds i de relliscades perilloses, però acceptem el repte: l’any que ve tornarem a banyar-nos ebris de somriures sota l’encís nocturn.
Entre els carrers que van quedant enrere encara ressonen versos i acords, paraules a cau d’orella i promeses voladores. La llum del dia, de la rutina, comença a cremar la retina, vol recordar que demà torna a arribar un nou dia i ens obliga a netejar la ressaca fins la propera cercavila, fins el següent pregó, fins la propera nit d’estiu, fins la pròxima festa major ...


22 d’Agost de 2010

2 comentaris:

luna ha dit...

Dolces nits d'estiu, la lluna sembla més propera i els carrers més acollidors, però les tardes de pluja radera la finestra amb un bon llibre a les mans i un regust de nostalgia tambè tenen el seu encant... no??
:-)

Laura ha dit...

Tens raó Joan, tinc el teu blog abandonat!Però no pas perquè no m'agradi llegir-te, saps prou bé que m'encanta.
Aquest escrit, com sempre, és molt humà. Descrius uns sentiments molt comuns. Qui no se sent aixi quan comença el setembre amb tot el que això comporta?
El que em fascina realment és la capacitat que tens per convertir aquests sentiments, prou coneguts per tothom, en paraules i que els teus lectors i lectores se sentin identificats/ades.
Torno a dir-te el mateix d'abans!Intentaré actualitzar més sovint i comentar-te ok?Que ara ja tindré més temps lliure (espero...)

Una abraçada molt gran Joanet!!