dimecres, 24 d’agost del 2011

REPASSANT LES VACANCES DES DE L'OFICINA



Ha tornat la vida normal. Sabíem quin dia trucaria de nou a la porta, però encara que avisada la seva arribada no deixa de fer mandra. Ho fa en forma de feina en mig d’una ciutat en plena Festa Major, possiblement la més intensa i llarga de Catalunya. També treuen el nas a l’horitzó més proper uns quants exàmens de Setembre que amb major o menor intensitat estic preparant des de fa més d’una setmana.
Enrere comencen a quedar unes vacances, que tot i ser les més curtes que he viscut mai també han estat segurament les més intenses de la meva vida. Van començar amb la xerrada de l’escola de #congresdesdebaix a Gualba on vaig anar com a ponent per aportar la meva visió com a jove associat; un moviment polític ètic i valent, conceptes que sovint manquen en la política d’avui. Els hi desitjo tota la sort del món, aquest corrent mereix tots els meus respectes i des d’aquí els agraeixo de nou el fet d’haver-me convidat i escoltat. Després va venir el viatge a París, la quarta vegada que trepitjava la ciutat de l’amor i la llum, però de ben segur l’ocasió en que m’ha despertat més sentiments, gràcies a la companyia. Pel record etern quedaran un munt de moments, i el desig perpetu de viure-hi alguna vegada a la meva vida. Caldrà pensar, de moment, en tornar-hi algun dia no massa llunyà. Gairebé sense temps per assimilar el viatge vaig estar uns dies pel poble d’Alcañiz, a l’Aragó. Van ser dies magnífics i intensos de veure moltes coses i de fer excursions, de conèixer més a fons la família d’aquella persona amb qui vull compartir els plaers i les petacades de la vida.
I de nou a Barcelona, esgarrapant els dies de festa que em quedaven, van seguir succeint coses molt interessants com el concert de Manel a Martorell (a una buscada 1a fila amb la companya més fidel que conec, merci Anna per ser sempre allà), les festes de Gràcia, amb concert de Josmar inclòs, l’inici de l’estudi de cada Agost, les tres rastes que ara adornen el meu cabell obra i gràcia de la Cristina, aprendre a anar en bicicleta mercès al sempre omnipresent Marc i l’oferta acceptada de tornar al futbol en actiu de l’amic Borja.
Ara acabarem d’assaborir el sabor de l’estiu amb el concert de Miquel del Roig a Sants o gaudint una mica de les pròpies festes de Granollers. Encara que la Lliga no comenci quan toca o que ens vulguin canviar la Constitució només per empitjorar-la, no ens podran prendre que acabem de gaudir d’aquests últims sospirs estivals.




2 comentaris:

luna ha dit...

Sempre és un plaer assaborir les onades de l'estiu amb bona companyia i gaudir dels moments màgics que s'amaguen a les tant cotitzades vacances de la mà d'uns dels millors viatgers que m'acompanyen en el meu dia a dia.
Gràcies per creuar amb mi el viatge dels impossibles

Anònim ha dit...

qè maco Joan :)