diumenge, 25 de maig de 2008

Continua la maledicció de les natilles Danone?

Coneguda és ja la història popular que diu que els protagonistes dels spots de les natilles Danone cauen en desgràcia després de firmar el contracte publicitari amb l’empresa. I, als autors de la llegenda urbana no els hi falten motius. Entre altres, cal destacar casos com el d’Alex Crivillé, que poc després de pronunciar davant les cameres el conegut “repetimos” va haver de deixar l’esport de competició per culpa d’una lesió; Luis Figo, que després d’omplir-se les butxaques amb la marca de làctics va decidir omplir-les més canviant el Barça per la Casa Blanca. La decepció entre els culers va ser majúscula; l’últim cas destacat ha estat el del brasiler Ronaldinho. Les natilles Danone van fixar amb un suculent contracte a l’astre i a la seva família. Aquesta temporada el senyor Ronaldinho s’ha fet desaparèixer de la majoria de convocatòries i la seva decadència ha començat a ser visible fins i tot a ulls de miops.

Vist el fracàs del brasiler, la marca ha decidit canviar els seus protagonistes i ha apostat per dos dels jugadors de moda: Robinho i Messi. El brasiler ha perdut pes en el tram final de la lliga, i fins i tot sonen campanes que el situen a Anglaterra l’any que ve; caldrà veure com evoluciona el mercat. Pel que fa al crack del Barça, Messi, ha deixat tirat darrerament al club blaugrana. Ha decidit dotar de més importància a la selecció argentina, amb els jocs olímpics com a teló de fons, que al Barça en la seva fase prèvia de la valorada Champions. Primer mal gest cap al seu club.

¿Seguirà viva la maledicció de les natilles Danone?

divendres, 16 de maig de 2008

FINALISTA D'UNIFICCIONS

Ahir a la tarda vaig poder tenir el dolç privilegi d'assistir a l'entrega de premis del concurs unificcions a l'Ateneu Barcelonés. En aquest històric indret, ple a vessar de cultura i literatura, vaig tenir el grandíssim honor de ser finalista del concurs amb una obra que he titulat com a "Mirades de l'Atlàntida".
Escriure m'agrada, em serveix per cridar-li al món totes aquelles coses que no sé dir-li sense una pluma entre les mans. Aconseguir aquest reconeixement és un gran premi i un primer pas per a començar a gaudir de l'art de l'escriptura.
Per a totes aquelles persones que donen suport a aquest somni que vola dins el meu cap, i a totes aquelles altres que crean la meva inspiració amb la seva simple existencia, un molt sincer GRÀCIES!!!!
Barcelona, 16 de Maig de 2008
Joan Camps i Garcia

dissabte, 10 de maig de 2008

DES DE LLUNY


Plou a Barcelona. Les finestres ploren desconsolades la teva absència.
T’he trucat varies vegades. No respons i em surt un bústia de veu amb un idioma estrany, un idioma que no entenc. Crec que parla un anglès tancat.

Volia parlar amb tu, sense més. Volia explicar-te, si la veu estrangera m’hagués deixat, que aquí els carrers s’omplen de fosques xarques, que la feina monòtona m’ofega, que avui me topat amb un vell amic de la primària, que al supermercat sonava la cançó que ens va unir... En fi, tan sols volia sentir la teva veu, explicar-te el meu dia d’avui i escoltar el teu...

Aquí fa fred, i em manquen les teves carícies recorrent el meu cos, els nostres petons escalfant l’ambient...
Des que vas marxar per acabar els teus estudis a l’estranger, des que ens estimem des de lluny la meva vida s’ha tornat freda i t’enyoro a cada pas que faig.
Em manca la teva olor al meu voltant, les teves fresques bromes que remullaven el meu cos cansat de tant esforç. El teu rostre il·luminat, el teu cabell volant en la llibertat del vent... Els records em mantenen viu, però en un estat d’enyor profund i cada dia arrenco, amb esperança, una fulla del calendari. Recordo com vas marcar el dia de la teva tornada amb retolador vermell, dient que passaria ràpid, que passaria tan veloç com una ventada de vent suau...

Vida meva, espero saber de tu i poder parlar algun dia d’aquests, així que la veu anglesa em deixi. Poder-te explicar com va de ple el metro cada matí, dir-te quantes vegades penso en tu i també enumerar-te les vegades que em crida l’atenció el superior en veure’m absent i absort, perdut en el teu record. Des de l’allunyada Barcelona t’envio un miler de petons i el t’estimo més sincer que mai he pronunciat. Seguiré desfullant el calendari en busca del cercle vermell...



9 de Maig de 2008

dissabte, 3 de maig de 2008

L'amor des del meu modest punt de vista

"l'amor és aquell grandissím tresor que algú va amagar entre els grisos carrers d'aquest maleït món; segurament és un troç perdut d'un món millor".

(Joan Camps i Garcia)

divendres, 2 de maig de 2008

EL DESPOTISME DE JORDI HEREU


Primer de tot vull aclarir una cosa: la meva tendència política, com queda demostrada en diverses entrades del blog, és d'esquerres tirant a marxistes i sobretot ecologista. No tinc cap simpatia amb els dirigents ni de CiU ni del PP.

Un cop aclarit això, vull mostrar la meva més profunda indignació per a dues de les accions portades a terme per aquest Ajuntament que ens fan creure que és democràtic i d'esquerres.

La primera qüestió, el tema del Tibidabo. Em fa vertadera vergonya l'actitud de l'Ajuntament. El ple del consistori va votar en contra de la nova muntanya russa que ja ha acabat amb més de 30 arbres tal·lats. Però tot i així, l'alcalde tira pel dret i porta endevant l'iniciativa. Em sembla lamentable i molt feixista no respectar el acord en plenari. Realment tot això és molt surrealista. Resumint la situació costa entendre que qui ho porti a terme sigui un executiu d'esquerres: El Ple diu una cosa, l'Ajuntament fa una altra i tot per a construir una muntanya russa, especulant un sòl fins ara ocupat per arbres que seran tal·lats amb total tranquilitat, per fer més "gordes" les arques. Sincerament no us sembla més propi d'un Ajuntament governat pel PP a les terres valencianes??

Així que, des d'aquest blog vull expressar la meva profunda repulsa a l'actitud intolerant, antidemocràtica i feixista del Sr. Hereu.

La segona qüestió és la Barcelona que ha quedat després de l'acord amb els "buseros". Estic molt satisfet de que la lluita sindical hagi donat els fruits esperats als treballadors de TMB, però no puc acceptar que aquest Ajuntament deixi a Barcelona sense gairebé autobusos. El temps d'espera dels dies festius s'ha duplicat (però mai de forma transparent en els panels informatius de les parades) i això fa impossible poder fer res per via bus a Barcelona. Els usuaris que emprem el transport públic (per les raons que siguin) ja comencem a estar molt farts que en lloc de ser premiats per emprar el model de transport més sostenible siguem castigats amb un servei pèsim que no justifica ni molt menys els alts preus de les targetes. Semblem ciutadants de tercera categoria i potser molt ja s'estan cansant de no emprar el cotxe per no contaminar.
Així doncs, Sr.Hereu quan digui el que pensa i no parli de cara a la galeria. Ja coneixem el seu tarannà antidemocràtic, poc dialogant (ja va dir un dia que no escoltaria cap propsta de l'oposició) i que li importa molt poc la sostenibilitat de Barcelona.
Barcelona, 2 de Maig de 2008