divendres, 20 de febrer del 2009

GERMANS

En aquesta entrada vull publicar un parell d'escrits. Un el va crear la meva germana fa un temps, i parla de mí. L'altre el vaig escriure jo fa uns dies i parla d'ella. Així doncs, vull recopilar en la mateixa entrada els dos textos, ja que mai han estat junts en un mateix lloc. Potser és tan sols pel lligam sentimental que m'hi uneix, però considero que són bons i val la pena llegir-los, són dos autèntiques cartes d'amor fraternal.

Coses que mai te dit

... i encara que faci fred sé que hi ets.
És per aixó que et necessito,
et necessito perque m'entens i saps el que et demano.
et necessito perque els teus silencis m'acullen
... i encara que faci fred sè que hi ets.
et necessito per tots els somriures que m'has regalat.
et necessito perque ets la meva altre meitat
et necessito per poder seguir endavant, caminant entre la realitat.
et necessito per poder creure en un futur més just.
et necessito perque desde ben petit que trenques la meva soledat.
et necessito per saber que algú m'escolta.
et necessito després d'una dura jornada perque em parlis d'un món ben llunyà al meu.
et necessito per pujar la muntanya.
et necessito perque fa 18 anys que et tinc tan aprop que cada cop el fred és més càlid.
Et necessito... perque sé que em necessites.


Anna - Abril 2008

-----

Escrit a una germana

Necessito una tarda de tebi cafè al teu costat
Necessito una dosi de xarrera sincera al teu costat
Necessito una sessió de fotos absurdes amb la camera digital, al teu costat
Necessito extreure aquesta sensació de fracàs que em mossega el cor i que tu i pocs més sabeu calmar

Perque avui me topat de nou amb el passat
Perque la sang se m'ha alterat novament amb aquell nom
Perque he traicionat la promesa que et vaig fer al dir-te que seria fort, que m'ensortiria
Perque després d'un dia gris em sorpren inesperadament un de més fosc
Perque et necessito
Necessito avui la teva abraçada, com ahir, com demà

Joan - 9 de Ferbrer 2009

4 comentaris:

Mario Álvarez ha dit...

Lo prometí y entré. GENIAL!
Espero que el teatro haya ido muy bien.
Para cuando un libro del mejor blogger del año?

Un abrazo.

luna ha dit...

ejem, ejem... crec q per alusions era necessari un comentari...
jajjajajjajajjaajaja.
Un parell de grans textos, sí senyor!!!
doncs res a seguir escribint, no cal q siguin més odes entre germans però siusplau q no morin els escrits!!!
un peto

Anònim ha dit...

...meravellosos textos...
...enhorabona Anna, per tenir al Joan...
...felicitats Joan, per tenir l'Anna...

M de .... ha dit...

Tots dos son presiosos,es nota el gran afecte que us teniu i m'atreviria a dir,que us tindreu sempre pasi el pasi...
Gracies per les teves paraules Joan,una salutación ben afectuosa!