dissabte, 31 de juliol de 2010

VICTÒRIA

El passat dimecres, mentre estava d'excursió amb el casal d'estiu on he treballat, vaig rebre un sms que em va fer emocionar. Els pèls se'm van posar tots de punta, una alegria indescriptible va inundar el meu cos, i els meus ulls es van arribar a humitejar. El Parlament de Catalunya havia votat a favor de prohibir les corrides de toros.
Arriba així una victòria treballada, amb arguments, amb suor i amb molta dedicació durant molt de temps. Personalment vaig ser de les persones que van recollir firmes per l'Iniciativa Legislatura Popular (ILP) que la plataforma Prou! va portar a terme amb la intenció d'entar a la història i aconseguir aquesta prohibició. Veure el somni realitzat, després de superar un a un tots els passos, havent estat implicat personalment en la recollida de signatures no té preu, mastercard no ho podria comprar això...
Des d'ara (encara que en realitat a partir de 2012) Catalunya serà un territori, un país en el qual aquest espectacle , per a uns, és ja una tortura, un acte prohibit per llei. La tortura d'un animal, de manera sanguinària, en públic i com a suposat espectacle era (i seguirà sent a tot l'Estat espanyol a excepció de les Canàries) una barbaritat impròpia del Segle XXI, totalment inadmisible en la era de la raó, els drets i la llibertat. Ara estem una mica més a prop de veure com aquest espectacle s'explica en passat als llibres d'història, com ha passat al llarg de l'existència humana amb altres "espectacles" com les lluites de gladiadors. Ara Catalunya és una mica més gran, una mica més digna, molt més humana, només per aquest sol fet.
Els sectors més ràncis d'Espanya voldran i volen ara fer d'això política, i erren el camí, com sempre, tot i que sempre trobaran incultura a la que enganyar. Aquest tema no respon a termes nacionalistes, sinó ètics i morals. El debat era al carrer, a la societat, per indigne i cruel, no per espanyolista. I amb això vull recordar que a Canàries, salvant les diferències, aquest "espectacle" ja ha finalitzat, i si no estic mal enterat per aquelles illes no hi ha sentiment separatista. Així doncs, tots aquests confosos que vagin a fer ràdio patio i deixin d'intentar influir en política.
Considero interessant també llençar una reflexió político-social. Sovint, per no dir sempre, sembla que la manera de fer política predominant està molt allunyada del poble. Potser és que ja no es fa tanta política com si partidisme, i això enterboleig les coses. El cas és que la societat percep que els polítics estan molt allunyats i no són capaços de baixar i batallar amb els problemes que la gent si entén com a seus. Doncs aquesta vegada cal estar content. La iniciativa ha estat del poble, i novament aquest ha demostrat que ara per ara té ganes de canviar, de bategar, de millorar i mirar endavant (també va passar durant la manifestació del 10-J sobre l'Estatut on el protagonisme fou de la gent i no de les autoritats), però si que cal ser just i dir que aquesta vegada els polítics han estat a l'alçada i han acceptat una cosa que al carrer era majoritàriament la opció elegida, prohibir les corrides de braus. Des d'aquest blog hi havia por durant el procés (ha estat un tema tractat durant varies entrades durant el període de recollida de signatures) per veure si els polítics no serien cobards, i es deixarien vèncer per interessos econòmics. Però aquesta vegada, excepte PP, Ciutadans i part del PSC, han estat valents i el progrés social ha estat possible. I el més positiu, les ILP poden agafar ara volada, en les democràcies el poder rau en el poble, i ja seria hora de que anem creient en això i formulant processos com aquest, per exercir pressió, per exercir el nostre poder.

4 comentaris:

Gemma Masferrer ha dit...

Com dius tu, la majoria de vegades (per no dir gairebé sempre...) la política està molt separada del que realment té importància pel seu poble, el que fa que el ciutadà hi deixi de creure... (un error per part nostra per cert).

Hem d'interpretar aquesta llei com a una petita victòria, i com l'inici d'un futur canvi. El poble ha de prendre consciència de la seva força i la seva potencialitat, i utilitzar aquestes armes per fer-se escoltar. D'altra banda, també els polítics han d'aprendre a escoltar...

Queda molt per fer (Per exemple, prohibir també els correbous, entre moltíssimes altres iniciatives que s'haurien de dur a terme). Tot i així, hem de considerar aquest petit pas com a principi d'un camí més ample, que tindrà sortida en un trencall molt ampli de possibilitats i que caldrà valorar. Possibilitats desconegudes i incertes, però que haurem de prendre el risc d'agafar...

Com sempre, gran reflexió Joan! ;)

JOAN ha dit...

Ep Gemma!!

Merci x comentar en aquests dies en que sembla que els lectors de blogs tmb estan de vacances ;)

Q tal va tot?? Suposo q aprofitant una mica els dies de descans!!
Espero q tot et vagi molt bé, i ja veus, en l'àmbit social els somiadors com tu i com jo anem aconseguint victòries ^^

1petó ben fort!!

Gemma Masferrer ha dit...

Mentre hi hagi nous reptes, nous somnis, nous desafiaments per combatre, em sembla que les nostres ments no estaran mai en "plenes vacances"... m'equivoco?! jejeje

Doncs tot bé, la veritat. Aprofito aquests dies per fer el que més m'agrada (tot i que la resta de l'any també ho intento, a l'estiu hi ha menys obligacions i es torna tot més intens!:D), i també per centrar-me en alguns projectes que tinc entremans i estic engegant (i sembla que funcionen bé de moment...ja te'ls explicaré, per mi són molt interessants!)

Ah! I al setembre... em matriculo de polítiques! Ja t'aniré explicant, però al final m'he decidit! jejeje

I tu què? Com va tot?! ^^

Laura ha dit...

Tard, però me l'he llegit :)!

No puc comentar-te res de nou, doncs pensem igual i tampoc tinc gaire temps ara per reflexionar massa!
M'ha agradat molt la part última. Aviam si el poble comencem a confiar una miqueta més en els nostres representants i aquests comencen a escoltar més sovint els qui els hem posat allà dalt.

Un petonàs!